dimecres, 27 d’abril de 2016

El fracàs de la política

La impossibilitat d’arribar a un acord per formar govern a Espanya és un fracàs de la política. Per edat, formo part de la generació que hem conegut la manca de llibertats polítiques i hem lluitat per la democràcia, entesa com una encertada manera d’organitzar la convivència cívica, per això em visc com un fracàs de la polític el desacord dels polítics espanyols. És un fiasco enganyós per la ciutadania que els partits polítics espanyols parlen i gesticulen molt, però escolten poc i no saben pactar.

Reivindico la funció noble de la política. La política és bona si serveix per resoldre els conflictes que encallen el bon funcionament de la societat. La bona política no defuig el conflicte perquè la funció del polític és identificar-los i resoldre’ls. Per això la política és raó analítica, raó discursiva i diàleg. Els ciutadans esperen això dels seus polítics. Quan els dirigents polítics gesticulen, es mostren esparverats i fan dels  seus comportaments una escenificació teatral tot plegat desacredita la bona política.


La política a Espanya a tocat fons. A la política espanyola, com diu un bon amic, “la política espanyola li falten raons i li sobren emocions, li falten idees i li sobra èpica, li falta horitzó i li sobren enrocs”. Quan passa tot això, a més d’ensorrar-se la raó política es debilita la democràcia. S’afebleix el propi sentit de la convivència ordenada i amable, i només sobreviuen els vividors de la política de caserna o de pati d’escola. Aquestes  són les sensacions que em produeix la incapacitat dels polítics espanyols de pactar un govern. Els catalans som pactistes, forma part de la nostra identitat cívica i això s’ha projectat en la nostra vida política. També en això som diferents. És una llàstima per Espanya que la política, en lloc de servir per avançar plegats, tanca tots les portes a l’entesa dels diferents. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada