divendres, 29 d’abril del 2016

Glosses per la vida quotidiana

És bo conrear la virtut de la humilitat per tal d’evitar l’actitud contrària: la supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb els demés. La humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que tenim o som com una gràcia, un desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu, els corresponent burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe 5,5b)

¿Quina és la missió dels cristians?, ¿què hem de fer en el món mentre la vida es texeix cada dia?. Certament, el mateix es poden preguntar altres persones d’altres creences o maneres d’entendre la vida. Tothom ha de procurar ser testimoni del sentit de les seves creences. Creure, a més d’una experiència viscuda en la intimitat del cor i  també és un compromís vers als demés. Això es pot resumir com que cal ser contemplatius en l’acció. Ambdues dimensions es complementen i s’alimenten. “Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tot els que són a casa”. (Mt 5,14-15)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada