dimecres, 20 d’abril de 2016

Els ideòlegs de la barbàrie – II

Un altre ideòleg important de la barbàrie és l’egipci Sheikh Abu Abdullah al Muhajir pseudònim de Muhammad Ibrahim al Saghir, un altre pseudònim era Abdurrahman al-Ali. Al Muhajir es va graduà a la Universitat Islàmica d'Islamabad i participà en la gihad a l'Afganistan on ensenyà en els camps que els gihadistes tenien Kabul. Fou una de les persones que més influí en el pensament del jordà al Zarqawi quan el març de 1999 s’instal·là a Afganistan. Allí al Muhajr tutelà tot el procés d’aprenentatge d’al Zarqawi en la jurisprudència islàmica. Durant molt de temps Al Muhajr fou l’encarregat d’ensenyar la jurisprudència islàmic a molts combatents àrabs que estaven en els camps militars d’Afganistan.

En les seves intervencions sempre ha reivindicat la necessitat de crear un califat on s’unifiquessin tots els musulmans. El pensament d’al Muhajr qüestionà, en més d’una ocasió, les doctrines d’Osama bin Laden de qui criticava que algunes de les seves decisions es desviaven de l’ortodoxia islàmica i era crític amb les aliances que els àrabs feien amb els taliban. Aquesta actitud li aportà molts problemes amb alguns dels grups que lluitaven a l’Afganistan. La relació conreta d’al Muhajr amb al Zarqawi fou decisiva perquè aquests s’apropes a les idees de la gihad extrema i violenta admetent el martiri com una estratègia per agradar a Al·là.

Quan la fi de la guerra d’Afganistan significà la destrucció de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan a finals del 2001, al Muhajir abandonà aquest país i es va traslladar a l'Iran, juntament amb altres dirigents d’Al Qaeda i altres líders àrabs afganesos. A Iran al Muhajir consoldà la seva fluència dins l’elaboració del pensament de l’organització d’Al Qaeda. Especialment, fou rellevant en l’evolució de pensament d’aquest grup i seguí influint sobre al Zarqawi quan aquest abandona Iran per instal·lar-se a Iraq. En aquest país Zarqawi feu servir en l’endoctrinament dels seus gihadistes dos llibres d’al Muhajir “Els pioners de propagació de la Sunna” i “La jurisprudència de la sang” (més coneguda com La jurisprudència dels problemes de la gihad). Per internet circula un registre oral de les conferències d’al Muhajir sobre Introducció a la jurisprudència de la gihad.


Al Muhajir postulava que qualsevol país abandonant l'estat de dret positiu és una terra de la infidelitat i que els musulmans estan obligats a marxar. També va escriure que hi ha un consens absolut en el vessament de sang incondicional d'un infidel a menys que ell o ella està sota la protecció de les circumstàncies estipulades per la Xaria. Defensava que posar-se del costat dels apòstates contra els musulmans és la major infidelitat de tots, i que l'Islam no diferencia entre militars i civils. Ell va escriure que "la brutalitat de la decapitació es fins i tot agradable per Déu i el seu profeta"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada