dissabte, 23 d’abril de 2016

Glosses per la vida quotidiana

El que fem ha de testimoniar el que creiem en el nostre cor. Gràcies a donar la raó de la nostra esperança podem ser continuació d'aquesta llum que il·lumina la fosca. Hem de saber comunicar i viure l'amor que ens fa ser veritables germans. "Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat.  Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca. ". (Jn 12,44-45)

El camí cap a la felicitat passa per obrir-nos als demés, estimant-los i acollint-los. Fent-ho, descobrirem que la vida té gruix, està solcada de replecs o les persones som acollides i acollim als demés. Però ho hem de fer-ho amb actitud de servei i humilitat. Acollir, no és imposar res ni ofegar la vida dels altres. “No hi cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13,16-17)

Els cristians hem de viure fent el bé i sent bones persones. Tot i que aquest programa de vida és senzill, costa. L’egoisme, les vanitats i les ganes d’imposar-nos als altres construeixen muralles que impedeixen aquest apropament a la felicitat personal. Estimant de forma gratuïta ens trobem a nosaltres mateixos. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi” (Jn 14,6)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada