divendres, 7 d’abril de 2017

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on hi ha admiració per la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot arribem a justificar totes les nostres contradiccions. ¿Quina autoritat tenim per judicar als altres quan som benèvols amb els nostres judicis?. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7)

Algun cops ens sentim cansats o desanimats. Percebem que les coses no ens van bé o considerem que el món no se’n surt en resoldre els seus problemes. Tot i així, cal mantenir viva la confiança i esperar que les circumstàncies canviaran si ens posem en marxa per canviar-les. Mentrestant, cal obrir el cor per ser acollits pels altres.“No m’amagueu la vostra mirada en aquesta hora de perill; escolteu atentament, no trigueu més a respondre ara que us invoco”. (Salm 101)

Som més esclaus de la mundanitat del que ens pensem. Al llarg de del dia ens trobem davant situacions que exigeixen discernir cóm actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a fi de saber a quin costat es troba la veritat. Aquests moments posen a judici interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta serem lliures o ens mantindrem esclaus. “Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada