dijous, 27 d’abril de 2017

La profanació de la Mare de Déu de Montserrat

La notícia és que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat ha estat emprada per l’organització juvenil Arran, formació independentista propera a la CUP, de forma fraudulenta per provocar l’escarni de l’Església catòlica. Aquesta organització ha fet públic un vídeo on dues noies apareixen petonejant-se i tocant-se en al cambril de la Mare de Déu de Montserrat. El vídeo porta el títol de Les lesbianes també estimem, també follem. Segons el petit manifest que aquesta organització ha fet públic s’ha fet aquest acte propagandístic el dia 26 d’abril amb motiu de la diada de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”. Hauria estat tot un detall esmentar d’on han tret els d’Arran aquesta opinió a fi de comprovar si és un principi d’autoritat eclesial o una simple opinió d’un eclesiàstic. No està demés, si s’acusa tenir cura de precisar la font. El manifest continua afirmant que “és per això que Arran atempta contra la moral de l’Església i en profana els seus símbols sacres, en resposta legítima dels seus atacs constants a la forma de ser i viure de les lesbianes”.

Aquesta performance d’Arran i el seu manifest han ferit el meu dret a exercir la meva llibertat de consciència i respectar els meus símbols religiosos que estimo i venero. Però em sento desprotegit alhora de preservar la meva creença perquè contra ella, sembla que tot val. És una situació asimètrica respecte als autors del manifest. He d’estudiar cada paraula que pugui fer servir per criticar el manifest d’Arran perquè, en la mesura que es presenten com una organització lèsbica “com a lesbianes, hem decidit fer visible” i altres afirmacions d’un estil similar, donen al seu manifest un caràcter de gènere per la qual cosa he de tenir cura a no transgredir la llei de 2014 “Per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” del Parlament de Catalunya. No fos que un comentari meu s’interpretés que té fonaments discriminatoris contra algun d’aquests drets, aleshores podria ser denunciat, i per la inversió de la prova tal com preveu la llei en el seu article 30, hauria de demostrar que anava de bona fe sense ànim de discriminar. Bé, espero que els meus comentaris no siguin interpretats en aquest sentit. Bàsicament perquè respecto molt, i per motius personals més, el tema de l’orientació sexual de les persones.


Dit això, no puc deixar de passar per alt qualificar el manifest d’Arran com un insult a la intel·ligència a més d’una ofensa a les meves creences íntimes. Les persones autores del manifest no deuen estar massa al dia del canvi de rumb que ha fet l’Església catòlica amb el tema de la homosexualitat gràcies al papa Francesc. Les persones responsables del manifest traspuen un anticatolicisme ideològic que els impedeix comprendre que els cristians tenim una pluralitat d’orientacions sexuals en l’Església, sense que això ens faci perdre el nostre sentiment de pertinença eclesial. El text és una provocació gratuïta i fora de lloc. M’he quedat amb el dubte de no saber avaluar adequadament l’abast jurídic del terme profanar, especialment si es pot interpretar com incitació a l’odi. Ho deixo dit a tall d’inventari perquè alguna persona, més formada en aquests temes, pugui treure’n conclusions que permetin que l’escarni no surti gratis. Quan això passi, algunes persones s’ho pensaran dues vegades abans de dedicar-se ofendre gratuïtament la orientació religiosa de les persones i profanar els seus símbols. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada