La mort corporal és la negació de la vida tal com la percebem. Quotidianament les notícies ens mostren la mort com un fet familiar. Però hi ha moltes altres morts que neguen la possibilitat d’una vida plena. Són les morts que corrouen l’ànima i deixen males sensacions quan ens adonem que estem presoners del nostre egoisme. Llavors necessitem experimentar l’amor, el que donem i ens donen, per descobrir-nos vius. “Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la most” (Jn 8,51)
La persona justa confia que, tard a d’hora, hi haurà justícia. Hi confia i treballa a favor de la justícia. La confiança no és passivitat. Tot el contrari. Confiar és tenir el convenciment de que allò que es fa val la pena i viure esperançat que al final, allò que s’espera serà. “Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes feu-me veure com feu justícia , ja que és a vós que jo he confiat la meva causa”.(Jr 20,12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada