dimecres, 12 d’abril de 2017

Meditació sobre el salm 76

El salmista d’aquest cant està convençut de que Déu l’escolta i per això no es dóna per vençut. Aquest salm presenta la fragilitat dels guanys considerats com a mer resultat del triomf personal. La debilitat de l’arrogància derivada de creure que puc manipular la voluntat de Déu a favor meu o que puc prescindir d’Ell. La providència opera, simplement cal estar atent a destriar la seva intervenció.

L’autor del salm 76 es queixa davant l’aparent oblit de Déu: “penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics, de nit rumio dintre meu u en pregunto a mi mateix: ¿és que el Senyor ens ha abandonat per sempre?, ¿ha deixat per sempre d’estimar-nos?, ¿és que Déu s’ha oblidat de compadir i la seva severitat li endureix el cor?. L’individu perplex retreu a Déu el seu silenci davant dels mals. La persona es rebel·la davant el silenci de Déu. ¿On està Déu?. Quants cops ens hem formulat la mateixa pregunta. Aquesta pregunta té el seu zenit en l’exclamació de Jesus “¿per què m’has abandonat?”. Pregunta que no obté resposta i que ressonarà en el nostre interior durant la passió de la Setmana Santa.

Però Déu no abandona. Déu no està en el mal. M’equivocaré si cerco Déu allà on no es troba. No és en la força del mal on Déu es manifesta. Déu no envia el mal per temperar els esperits. Ell està al costat dels que pateixen. Com es diu a 1S 2,1-10: “es el Senyor que dóna pobresa o riquesa, que abaixa o maleeix. Aixeca de la pols al desvalgut, treu al pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós (...) Ell guarda els passos dels qui l’estimen, mentre els injustos queden immòbils a les tenebres, ningú no triomfa per la pròpia força”.

Certament, tal com diu Isaïes (Is 50,7) “El Senyor m’ajuda i per això no hem dono per vençut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada