diumenge, 30 d’abril de 2017

Egipte, el papa elogia la cultura de la trobada

El viatge del papa a Egipte podia resumir-se amb una petita frase: elogi de la cultura de la trobada. La ràpida visita del papa a Egipte, vint-i-set hores, el país àrab amb més població musulmana i una respectable minoria cristiana, entorn el 10% de la població, era necessària. Ho era perquè en les actuals circumstàncies calia un poderós gest de solidaritat amb els cristians coptes ortodoxes. Aquests cristians, molt més nombrosos que els coptes catòlics, són víctimes continuades de la violència extremista dels fonamentalistes radicals islamistes. Són una església de màrtirs que pateixen la intransigència d’aquests fonamentalistes contra tot pluralisme religiós i són acusats, políticament d’haver donar suport inicial al cop d’estat del mariscal Abdel Fattah al Sissi el 2013 contra el legítim govern democràtic de Muhammad Mursi líder dels Germans Musulmans. Després, el temps ha demostrat que la repressió del dictador al Sissi també s’ha girat contra els coptes acusant-los d’ofendre l’islam. La trobada i pregària conjunta amb el patriarca Taudros II de l’església copta ortodoxa és un gran signe d’ecumenisme i solidaritat fraternal.

La visita del papa Francesc també era necessària per refer les relacions institucionals a alt nivell amb el món musulmà que havien quedat malmeses ara fa sis any per les declaracions d’un altre papa, Benet XVI, a Ratisbona. La visita del papa Francesc, a la universitat al Azhar, gran centre de formació teològica dels sunnites, fundat al segle X i amb 300.000 alumnes, s’ha d’interpretar dins d’aquest marc de visualització de normalització de relacions institucionals entre catòlics i musulmans. Tot i que des del Vaticà i algunes importants autoritats musulmanes havien procurat mantenir ponts de diàleg permanent, no havien sovintejat els contactes a alt nivell. La trobada del papa Francesc amb el gran imam rector d’al Azhar, Ahmed al Taieb, és una gran signe de reconciliació i voluntat de cooperació en el diàleg per la pau i contra la manipulació violenta de la religió. El papa ha insistit que l’educació és clau per evitar l’ús violent de les creences religioses alimentades pels fanatismes de tota mena. La cultura de la trobada facilita l’acostament del cristianisme amb l’islam i la consolidació dels diàlegs que ambdues religions sostenen des de fa temps. En la visita a la universitat de al Azhar el papa Francesc fou acompanya pel patriarca Bartolomé I.

El viatge del papa a Egipte tingué una projecció política difícil d’evitar. El dictador al Sissi ha rebut un reconeixement explícit del papa Francesc, pocs dies després d’haver-lo rebut per part de Donald Trump, que li van molt bé per reforçar la seva candidatura a les noves eleccions presidencials de l’any vinent a les quals ja ha anunciat que vol presentar-se. Per més que la diplomàcia vaticana ha preparat uns discursos papals calculats al mil·límetre, la veu pública del papa no tingut la contundència que alguns sectors de la societat egípcia esperaven. Esperaven més contundència condemnant la dura repressió del dictador al Sissi. El realisme diplomàtic ha obligat trobar un difícil equilibri polític amb els contactes del papa amb al dictador al Sissi.

En l’agenda papal hi havia l’objectiu de normalitzar i consolidar un marc de relacions amb el sunnisme moderat. La visita del papa havia de servir per reforçar aquest sector de la tradició sunnita, el més conscient que cal emprendre un procés de renovació de l’islam encaminat a adaptar-lo a la secularització de la societat i a la separació de la religió del poder polític. Passos imprescindibles perquè la umma sigui compatible amb els valors democràtics d’una societat civil plural i diversa religiosament.  Aquest sunnisme moderat controla avui el discurs religiós des de la universitat de al Azhar. Aquesta universitat és un gran centre de formació teològica i ideològica de l’islam sunnita. Cal tenir present, encara que sigui com a referència, que el terrible Estat Islàmic són també sunnites. Alguns dels teòrics d’aquesta secta islàmica gihadista han tingut relació intel·lectual amb aquesta universitat. Per això, la presència del papa Francesc, les seves paraules i gests han d’interpretar-se en aquest context especial en que avui es mou el sunnisme. Les paraules del papa Francesc a la universitat de al Azhar defensant el diàleg interreligiós anaven en el sentit de reforçar aquesta visió dialogant de l’islam enfront de lectures més tancades o fonamentalistes. Per tal de deixar clar el seu punt de vista el papa afirmà “cap acte de violència pot ser fet en nom de Déu”  i tot seguit digué “en el camp del diàleg interreligiós este cridats a caminar junts amb la convicció que el futur de tots depèn també de la trobada entre religions i cultures”. Valentes paraules fetes en un context on podien haver-hi teòlegs musulmans que pensessin exactament el contrari. En la seva intervenció, el gran imam rector de la universitat, pot ser per neutralitzar alguns sectors del sunnisme més intranquils per la visita del papa, després de condemnar el terrorisme de matriu islamista, recordà que els cristians, o països de cultura cristiana, i altres religions, també són responsables d’alguns greus crims fets en nom de la religió. Al Taieb, per evitar qualsevol temptació de relacionar terrorisme amb islam, afirmà “si obrim les portes a acusacions tan obertes com es fan contra l’islam, cap religió, cap règim, cap civilització o història no pot aparèixer com a innocent de terrorisme o violència”.

Considero que el papa Francesc a Egipte ha deixat un potent missatge a favor de la pau al denunciar que “la violència és la negació de tota autèntica religiositat”  perquè “només la pau és sagrada i cap acte de violència pot ser perpetrat en nom de Déu, perquè profanaria el seu nom”. Després d’alertar contra el retorn dels populismes demagògics advertí que per més que hi hagi extremistes violents que diuen actuar en nom de Déu, les religions no són el problema, sinó part de la solució. Gràcies a les religions, afegí el papa, es podrà ajudar a madurar les noves generacions a “perquè, davant la lògica incendiària del mal, responguin amb el pacient creixement del bé”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada