dilluns, 17 d’abril de 2017

Torna el nacionalcatolicisme

M’he escandalitzat pel decret de la ministre de Defensa demanant que les banderes onegessin a mig pal en totes les dependències militar espanyoles per la mort de Crist. També m’ha escandalitzat el profund silenci de les autoritats eclesiàstiques espanyoles davant d’aquest fet. No he sentit cap recriminació a aquesta decisió, perdoni’m si algun eclesiàstic ha dit criticat a la ministra. He trobat un escàndol que el govern espanyol no portés a la seva ministre de Defensa al Tribunal Constitucional per haver vulnerat el principi constitucional de no confessionalitat de l’Estat. Tot un despropòsit. Contrasta la rapides del govern d’Espanya per aixecar la sospita d’anti-constitucionalitat quan es tracta de l’independentisme català amb la seva impassibilitat davant la vulneració de l’article 13 de la Constitució per part de la ministra de Defensa.

El Partit Popular al govern d’Espanya ha actualitzat el vell nacionalcatolicisme. En el temps de la ràdio, dels partes de notícies o del Nodo, quan arribava la Setmana Santa es canviava la programació dels cines, on només es podien veure pel·lícules de l’estil de Judas o la Ferida Lluminosa, mentre les ràdios tocaven música religiosa. Llavorseren temps de banderes a mig pal a tot arreu. El nacionalcatolicisme havia imposat la moral i l’escenografia del règim, i el règim feia dels pecats morals delictes. Però la Constitució del 1978 trencava amb aquest confessionalisme i proclamà que cap confessió tindria la consideració de religió d’Estat. Per sort, la societat espanyola guanyà solidesa democràtica a l’igualar les creences, respectar la llibertat de pensament i protegir les diferents pràctiques religioses. Però la ministre de Defensa ha pres una decisió que, miris com es miri, és totalment pre-constitucional i ens mostra que encara hi ha molta a feina per assolir la plena separació entre l’Església catòlica i l’Estat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada