El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de
Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la
vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el
que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos
transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la
voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2).
Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos. Donat que demà
és sant Benet he trobat adient reproduir dues reflexions sobre la Regela que
ordena la vida monàstica dels benedictins i benedictines.
Diu, en efecte, en regular l’horari de les vigílies: «A l’hivern, això és,
del primer de novembre fins a Pasqua, es llevaran a l’hora vuitena de la nit,
calculada raonablement, de manera que dormin una mica més de la meitat de la
nit, i s’aixequin ben disposats» (RB 8, 1-2). Voldria fixar-me en aquesta
expressió, sobretot en el verb llatí digero, de la frase «et iam digesti
surgant», que traduïm: «que s’aixequin ben disposats». Aquest verb suggereix, en
efecte, la idea de reparació i de restauració, molt propera d’altra banda al
nostre terme “recreació”. Els monjos, refets, restaurats pel descans de la nit,
que Benet, renunciant al sant costum dels antics monjos del desert, estableix
tot d’una tirada, sense interrupció, s’han de llevar preparats, animats per
començar el dia amb la pregària, encara nocturna, de les vigílies, que el
mateix legislador desplaça de la mitja nit a la matinada. Serveixi d’exemple
eloqüent de la importància que dóna sant Benet a la reparació corporal i mental
amb vista a una vida espiritual sana i encoratjada. Fra Lluís Solà, monjo del Monestir de Poblet
Els monjos han cultivar sempre el silenci, però sobretot a les hores de la
nit. Per això en tot temps, tant si és de dejuni com si hi ha dinar —si és la
temporada que dinen, així que s'aixequin de sopar—, que seguin tots plegats i
que un llegeixi les Col·lacions o les Vides dels Pares o bé alguna altra cosa
que edifiqui els oients; però no l'Heptateuc ni el volum dels Reis, perquè no
fora bo per als enteniments febles d'escoltar, en aquella hora, aquestes
Escriptures; però que es llegeixin a d'altres hores. Del capítol quaranta-dos de la regla de Sant Benet: «Que ningú no parli
després de completes»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada