Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments en la vida que les persones necessitem percebre que estem acompanyats i trobem l’escalf interior que ens sosté davant les adversitats. És una sensació de confort i seguretat espiritual. És en aquests moments quan ens adonem que la vida s’edifica damunt d’un treball interior continuat.

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i fas nit a l'ombra del Totpoderós,

digues al Senyor: «Ets la muralla on m'emparo,

el meu Déu, en qui confio.»

Ell et guardarà del parany del caçador

i del flagell de la pesta;

t'abrigarà amb les seves plomes,

trobaràs refugi sota les seves ales:

ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa.

No et farà por la basarda de la nit,

ni la fletxa que vola de dia,

ni la pesta que s'esmuny en la fosca

o l'epidèmia que a migdia fa estralls.

Ni que en caiguin vora teu un miler

o deu mil al teu costat,

a tu res no et tocarà.

(Salm 90, 1-7)

Les persones som més febles del que ens pensem. Per més cor fort que fem, el nostre esperit experimenta la necessitat de trobar recer davant de moltes situacions que ens sobrepassen. És llavors quan cerquem refugi en la transcendència, busquem el seu acolliment càlid que ens empara i acompanya.

“Guardeu-me com la nineta dels ulls,

protegiu-me a l’ombra de les vostres ales.

Però jo vinc a veure-us demanant justícia.

Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me”

(Salm 16)

Les persones hem de ser reconèixer les nostres limitacions i assumir que hem de millorar amb els nostres comportaments. Cada dia tenim vàries oportunitats per adonar-nos que tenim necessitat de conversió. Són els moments, per exemple, que l’egoisme frena la bondat del cor o els interessos personals ens impedeixen estimar. El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. (Mc 1,15)