Una pas enrere i dos endavant

Aquest és el títol de l'obra de V. I. Lenin, escrita de febrer a maig de 1904 i publicada al maig del mateix any. En aquesta obra estan elaborats els principis organitzatius d'un partit marxista de tipus nou, principis que es van convertir en les bases d'organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica i de tots els partits comunistes del món. Més o menys aquesta és el presentació de l’obra feta en el diccionari filosòfic-marxista publicat el 1946. El que m’interessa és, precisament la literalitat del títol perquè pot ser una metàfora del que l’independentisme cal fer avui a Catalunya. El país ha entrat en una situació de paràlisi. No hi ha un lideratge polític clar. El govern està sense pressupost i no sembla que n’hagi de tenir. L’acció de govern és polifònica, des de dins de les presons, de l’exili, del Govern de la Generalitat i des de les entitats de la societat civil.

Tothom mana, tothom diu la seva i la desunió va fent forat. No hi ha una estratègia compartida, ni hi ha una estratègia per compartir. Sembla que tothom va a la seva. Això sí, les paraules grandiloqüents dominen l’escenari polític, mentre no es prenen decisions importants per corregir el rumb d’un vaixell que sembla a la deriva. Això no pot durar massa, perquè l’Estat espanyol segueix combatent l’independentisme a tots els fronts possibles. Mentrestant, ens estem entretinguts discutint si són “panellets o panellons” i tot segueix aturat. ¿Hi ha algú que vulgui liderar el procés¿ ?Hi ha algú que pugui liderar el procés? Pot ser per respondre aquestes preguntes ens hauríem d’aturar, donar un pas enrere segons com, i intentar trobar entre tots les respostes més pertinents.