dimecres, 17 de juliol de 2019

Els banys musulmans


El bany és molt notori en la cultura àrab i el mateix passa entre els musulmans. Algunes ciutats i pobles de Catalunya tenen vestigis d’importants banys àrabs del passat. Els musulmans, abans de pregar, efectuen unes preceptives ablucions purificadores. Actualment, en moltes ciutats àrabs hi ha espais específics destinats al bany social, són els anomenats hammams. Són indrets en els quals les persones es relacionen, conversen i escolten històries o fan negocis. El bany en la cultura àrab és cultural, cultual i relacional.

Aquesta importància que donen els àrabs, i per extensió els musulmans, a la dimensió ritual i social del bany contrasta amb la manera com alguns musulmans usen l’espai públic on les persones es banyen, les platges. Els musulmans fonamentalistes entenen que es pot anar a la platja a prendre les aigües, però no tothom de la mateixa manera. Els homes, com vulguin; però les dones han d’anar tapades i banyar-se vestides. En els països de tradició islàmica moderada es freqüent ja, però no és estadísticament rellevant, veure senyores que es banyen totalment tapades i després es queden així per la sorra mentre els homes es refresquen sense cap problema el seu cos en banyador. A Catalunya, es comencen a donar-se aquesta situació. Algunes persones m’han comentat la incomoditat i, indignació, que han sentit en trobar-se alguns d’aquestes casos.

No és una situació normal. Més aviat és un comportament estrany en el nostre marc cultural i social. Però, més enllà d’altres consideracions, la mateixa argumentació a favor de la dignitat de la dona feta servir per motivar les ordenances municipals contra la burca, caldria fer-les servir en aquesta situació. Els propis membres de la comunitat dels catalans musulmans haurien d’assumir que cal aïllar socialment aquests comportaments perquè perjudiquen a la pròpia normalització de l’Islam a Catalunya. En aquest cas, la força del convenciment ha de substituir el pes de la normativa, com és el cas del burca. Però no es pot deixar passar l’oportunitat d’obrir, si cal, el debat per defensar el respecte de les normes de convivència no escrites, fins i tot a la platja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada