Per sort, el seguiment de la
causa de Jesús no comporta el compliment exhaustiu de preceptes sense sentit.
Només hem de seguir el mandat d’estimar als altres sense oblidar que també ens
hem d’estimar a nosaltres mateixos. No pot haver-hi cap imposició que anul·li
el mandat de l’amor. “Veniu a mi tots els
qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i
feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs,
perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30).
Importa més l’esperit i l’amor que posem en cada gest de
la nostra vida l’observança escrupolosa
de qualsevol precepte. Si la norma és l’única referència de la nostra vida,
viurem ofegant l’esperit d’amor que brolla del cor. Viure obsessionats per
l’acompliment del precepte anul·la la capacitat de compassió i misericòrdia,
valors que ens humanitzen i donen rostre a l’amor. “Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si
haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis ,
no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa” (Mt 12,6-7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada