Governar en coalició

Costa molt posar-se d’acord per governar en coalició a Espanya. Sorprèn que sigui tan difícil. Fa anys vaig organitzar una sèrie d’activitats formatives per constituir governs de coalició en l’àmbit municipal. Recordo que es donaven algunes recomanacions que varen funcionar en tots els casos. Per exemple, es deia que s’havien de pactar els acords, decidir en quins punts els membres de la coalició podien discrepar i com s’havia de manifestar la discrepància. També es recomanà un sistema relativament simple per organitzar el govern de coalició: els diferents percentatges electorals de les forces col·ligades havien de fer-se servir per establir el pressupost de l’ajuntament que havien de gestionar els diferents partits de la coalició. Eren faves contades. Un cop decidides aquestes qüestions la resta per vestir l’acord de coalició era senzill.

En tots aquests ajuntaments que volien fer un govern de coalició hi havia una característica compartida: la sinceritat, la lleialtat, la voluntat de pactar, empatia entre els polítics i respecte mutu. Cap d’aquestes actituds les veig avui en les negociacions per fer el govern de coalició entre el PSOE i Unidas-Podemos. Penso que l’actitud del PSOE durant aquests dies és un fre per fer aquest pacte amable entre diferents que volen governar junts. Dóna la impressió que per part del PSOE no hi ha cap voluntat política de fer un govern de coalició i sí d’anar a unes noves eleccions especulant millorar els seus resultats electorals. Aquesta actitud del PSOE està entristint a molts militants socialistes que veien en aquest acord amb Unidas-Podemos l’oportunitat de fer un govern d’esquerres sòlid a l’Estat. Si al final no es pot fer aquest govern, el desengany serà molt gran.