La investidura en marxa, ¿què fer?

Ja hi ha data pel debat d’investidura. El rellotge s’ha posat en marxa i el seu descompte de temps comença a restar el crèdit de la política. Durant aquests dies estem assistint el que en castellà es diu postureo. Alguns polítics s’estarrufen com els galls quan marquen la seva prelació en un galliner. Però, a mesura que s’escurça el temps i no hi ha acord, la gran damnificada és la política perquè s’evidencia, de nou, la seva incapacitat per establir pactes i acords entre diferents per resoldre els temes que preocupen a la societat. Dóna la impressió que alguns dirigents polítics entenen el debat polític no com un medi per arribar als acords, sinó com un medi per destruir els adversaris.

Ara que el rellotge avança les forces independentistes haurien d’aclarir-se i explicar sense embuts a la ciutadania que pensen fer. Les ambigüitats no ajuden a definir l’estratègia a seguir. Com diuen alguns dels presos polítics en una recent carta: “davant la irrellevància aritmètica hem de trobar vies de rellevància política”. Per recuperar una rellevància política sobre paraules dites amb doble sentit, paraules ampul·loses, els grans pronunciaments de principis o les apel·lacions de fantasies irrealitzables, tot això serveix per mantenir activa l’èpica del combat independentista, però no serveix per avançar en la solució política del conflicte entre Espanya i Catalunya. Segons els meu parer, caldria presentar a Pedro Sánchez una agenda de reivindicacions polítiques si vol el vot positiu dels diputats independentistes i apel·lar a una tanda de negociacions per aconseguir-lo. Si això no fos possible caldria repensar aquesta agenda a fi de negociar l’abstenció i fer el mateuix.

Si res succeix en la direcció esmentada, si el PSOE, que és qui té la necessitat d’aconseguir el suport per ser investit el seu candidat president de govern, segueix obstinat en no fer cap negociació, pública o privada, només queda una única possibilitat: esperar la nova oportunitat que donarà la investidura fallida. Aquesta tornarà obrir un període negociador que caldrà saber aprofitar per recuperar la iniciativa política. Pot ser en aquest cas, l’agenda de negociació s’haurà d’aixemplar i segmentar, entre el PSOE i Unidas-Podemos atès que aquests darrers tindran la clau per la constitució del govern. En aquest nou escenari, els diputats independentistes haurien de mostrar responsabilitat mantenint viva la seva exigència de diàleg des de la responsabilitat i sense rebaixar plantejaments. A fi de situar-se, davant l’opinió pública, amb la voluntat de facilitar la governabilitat i el desbloqueig del diàleg per trobar la solució política al conflicte català.