Els consistoris sorgits de les
darreres eleccions municipals han de tenir en la seva agenda de govern la
gestió política de la diversitat religiosa. La llibertat religiosa no és una
vivència privada, sinó una fe personal que s’expressa públicament i ocupa un lloc
en l’espai públic i entra en el propi debat públic. Aquesta realitat, presència
en la plaça pública i actor polític modifica la forma com la governança
tradicional es relacionava amb les religions en els darrers anys.¿Què cal fer
des de l’àmbit de la governança?.
Una primera preocupació és que
les religions no siguin conflictives per la convivència i aquesta permeti a
aquelles participar activament en la construcció dels valors cívics. Això
comporta que les religions han de saber argumentar les seves raons de manera
comprensible a la societat contemporània i les institucions públics han de
saber respectar les creences de els persones. En segon lloc, el debat públic ha
d’articular la participació de tots els agents implicats, entre els quals es
troben les religions; però aquest debat, un cop clos, els seus acords han de
ser assumits com a propis per a totes les parts, sense més límits que, si hi ha
un desacord, caldrà introduir-lo de nou quan es tornin a debatre aquestes
qüestions quan les condicions ho permetin. Aquesta participació és essencial,
perquè en l’agenda del debat públic hi ha qüestions que afecten a la moral
cívica, per la qual cosa les religions, com altres corrents de pensament, tenen
tot el dret d’intervenir-hi.
En tercer lloc assumir que en el
paisatge polític ha canviat perquè en l’escena pública ha aparegut, de sobte i
amb força, un pluralisme cultural, ètic que, en algunes circumstàncies,
s’expressa com a religiós. I això es dóna en un context cultural influït per
una petjada cultural catòlica que ha conformat l’horitzó d’identitat de la
nostre societat. Però ara, en la societat hi ha unes religions que tenen un
altre horitzó d’identitat que, en alguns aspectes, es confronten amb el propi
de la societat actual. Aquesta realitat és desconcertant perquè és nova. No
estem acostumats a situar-nos en una societat on una identitat majoritària, en
la qual la religió catòlica ha tingut un paper determinat, ha d’articular
altres identitats amb diferents horitzons culturals. En relació a aquesta
qüestió, encara hi ha mes preguntes que respostes. Les institucions públiques
tenen un important paper per trobar les respostes.
En quart lloc hi ha tots els
aspectes relacionats amb els llocs de culte. Cal resoldre de forma estable i
digne la llibertat de practicar el culte. Això comporta tenir llocs de culte en
condicions. Cal dir que en aquest sentit s’ha millorat força i la
conflictivitat social entorn aquest tema a minvat. Però, el populisme d’extrema
dreta buscarà atiar de nou aquest tema perquè busquen crear un descontent
social i replegar vots. Si les comunitats locals no són capaces de protegir la
construcció d’una mesquita, s’està vulnerant un dels drets fonamentals que ens
diferencia com a societat democràtica. Vulnerar aquest dret, a més d’atemptar a
la llibertat religiosa, és una alteració de la pau pública com també ho seria
limitar la llibertat d’expressió per por a ferir alguna sensibilitat religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada