diumenge, 17 de febrer de 2013

Revestits de l’home nou


El relativisme moral és un signe del nostre temps. Aquest preocupa a les autoritats de l’Església i és tema de comentaris de pensadors i analistes socials. Vivim en uns moments on sembla que tot és possible sense cap ordre d’importància. Dóna la sensació que els valors tenen sentit si serveixen utilitàriament per resoldre com sortir d’una situació, però no perquè ells estableixin un sentit moral davant la vida. Els cristians podem quedar atrapats per aquest relativisme, no per falta de referents, sinó per una excés de normes que pretenen regular el seu comportament en excés. Davant d’això cal recuperar el sentit dels manaments tal com transmeté Jesús dient que el manament més gran és estimar al germà.

Si, el manament més gran, és estimar als germans, per defugir del pietisme desencarnat o un relativisme angelical es discernir, a tothora i en tot moment, com es viu i concreta aquest amor. En l’Antic Testament, especialment en el llibre de la Saviesa o en alguns textos paulins, es troben algunes recomanacions que donen bones orientacions per fer una lectura operativa dels manaments. En primer lloc cal buscar allò que és de dalt en lloc d’estar preocupats per allò que és de la terra per això cal “morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immortalitat, impureses, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria ... ara, desfeu-vos de tot el que sigui ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes” (Col 3,5-9). Enfront d’aquestes actituds les exhortacions paulines proposen uns valors i comportaments alternatius. Les persones renovades vol dir  “revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al ple coneixement” (Col 3,10). Els nous valors a revestir-se són: “sentiments de compassió entranyable, bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona” (Col 3,12-14).

Un cop acomplerts aquests valors en queda un darrer, aquell que verifica la coherència d’aquesta amor : el compartir-ho tot. Així ho llegim en la pregunta angoixada que el jove seguidor li fa a Jesus:"Mestre, ¿què hauria de fer de bo per obtenir la vida eterna?". Jesús li contestà: ... "Compleix els manaments" ... El jove li respon: "Tot això ja ho he complert" ... "Si vols ser perfecte, vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres ... Després torna i vine amb mi". Quan aquell jove sentí aquesta resposta, se n’anà tot trist, perquè era molt ric”. (Mt 19,16-22). El compartir, sigui el que sigui, però especialment la riquesa, és la gran prova on es verifica l’autenticitat de l’amor cristià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada