dimecres, 20 de febrer del 2013

Temor de Déu


Vivim el temps de Quaresma. A més, avui és dimecres i és un dia assenyalat per prendre bunyols. Però també puc altres coses com, per exemple, meditar algun text bíblib que aporti una nova dimensió al sentit d'allò que els clàssics anomenaven el "temor de Déu". Suggereixo que cadascú ompli de sentit a aquests concepte. Jo les he trobat llegint el salm 36. Diu així: “L’injust escolta dintre seu / l’oracle del pecat: / «No tinc cap por de Déu, ni de la seva mirada» / Ell es creu que les seves culpes / no seran descobertes ni blasmades. / Tot el que diu és engany i maldat, / renuncia a tenir seny i a fer el bé. / Rumia tota la nit quin mal farà, / s’obstina a seguir els camins dolents, / no reprova la maldat.”

Això és així; però també és possible fer-ho d’una altra manera adonant-nos del sentit del “temor de Déu”. No es tracta de pensar que la ira del Senyor davallarà del cel per sotmetre l’injust i condemnar-lo a abrusar-se dins el foc etern. Això seria realment estar presoners d’un Déu que gestiona la por en benefici propi. Mentre que el “temor de Déu” suggereix a un dels dons de l'Esperit Sant gràcies que inspira la reverència de Déu i el temor d'ofendre'l. ¿Com es pot ofendre’l?. Fent el mal i no fent el bé. Gràcies aquest do s'aparta del mal al creient i s’orienta al bé. Pel temor de Déu s'arriba al sublim do de la saviesa. El “temor de Déu” es fonamenta en la certesa, com es diu al final del salm 36, que, en relació als malvats “Mireu-los per terra, els qui van amb males arts, / al primer cop, no s’han pogut aguantar.”. Mentre que la saviesa de Déu, l’estimar generosament, edifica la vida en roca ferma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada