divendres, 1 de febrer del 2013

Confiar en Déu



La confiança és necessària per viure,i a voltes sobreviure. Però d’on prové la confiança? Els salmistes la dipositen en Déu. Certament, m'ha impressionat sempre la confiança amb Déu que es troba al llarg dels salms o queda clar que la font de la confiança no està en l'autosuficiència humana: “confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs segur en el país. Que sigui el Senyor la teva delícia: ell et donarà el que desitja el teu cor. Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa'l fer: farà que brilli la teva justícia com la llum, la teva raó, com el sol de migdia. Reposa en el Senyor i espera en ell, no t'exasperis contra els homes que triomfen, contra els homes intrigants” (Sl 37,3-7)

La mateixa salvació no està en mans humanes. El salmista implora "Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i seré salvat" (Sl 80,8). La llum porta la salvació. Estem a la fosca i ens cal la claror; i novament la confiança de que la mirada de Déu aportarà aquesta claror que ens cal per sortir de les tenebres. Els cristians celebrem la festa de la llum i tot és un camí cap a ella. La conversió deu ésser aquesta entrega a la confiança amb Déu, el creure que la seva salvació obra meravelles. "Tant de bo que el meu poble d'Israel m'escoltés i seguís ens meus camins. En un instant serien vençuts els enemics, giraria la ma contra els qui l'oprimeixen" (Ps 81, 14-15). La confiança en Déu no defrauda, així Ell ho ha promés i sabem que no serem defraudats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada