diumenge, 3 de febrer del 2013

Misericòrdia i severitat de Déu


Dintre de no massa estarem a les portes de la Pasqua. En aquest itinerari pasqual, camí cap a la llum s'evidencia que l'aliança de Déu amb el seu poble és també una confrontació d'Ell amb les divinitats estrangeres. El text de l’Èxode que explica la Pasqua és violent. La Pasqua, el pas del Senyor, es podria haver manifestat d'una altre manera, menys contundent i exterminadora. La victòria de Déu, que farà "justícia contra les divinitats d'Egipte" (Ex 12, 1-14) no havia d’exigir, per exemple, la mort dels primogènits d'Egipte. M'hauria agradat un Déu més misericordiós amb els enemics del seu poble.

¿No hi havien altres camins per vèncer les idolatries dels injustos?. Alguns cops costa assimilar la violència en que s’associa la presència de Déu dels israelites. Alguns dels paratges de l’Antic Testament transmet aquesta sensació. Hi ha una dualitat en Déu, la misericòrdia i una violència extrema. Això m’ha comportat alguna dificultat quan he pretès explicar la meva vivència de Déu a persones que estan explorant el cristianisme. Em pregunten el perquè d’aquest Déu tan sever i dur. El meu camí cap a Déu és Jesús, que mostra un rostre de Déu bondadós i ple d’amor misericordiós. Però  reconec que aquesta imatge del Déu exterminador i impecable no sempre el sé assumir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada