dilluns, 23 de setembre de 2013

Enquesta sobre opinions i actituds davant la religió i la seva gestió pública. IV Convivència i veïnatge.


De manera reiterada i consistent les grans majories de la societat espanyola expressen alts nivells de tolerància i voluntat integradora de la diversitat religiosa en la seva dimensió veïnal i convivencial. El 2012 es produeix un lleuger, però significatiu, increment de la majoria que s'expressa partidària que els centres de culte de qualsevol religió puguin obrir-se en la zona de la ciutat o el municipi que als creients els sembli adequada ( 58,8%). Només un de cada quatre veïns aposta per un model de segregació espacial dels grups religiosos (24,1 %), reproduint la mateixa proporció identificada en l'enquesta de 2011. En aquest sentit, un 58,3% declara que li seria igual que obrissin una mesquita al costat de casa i totes les proporcions pugen per sobre del 65% quan preguntem per esglésies catòliques, evangèliques, ortodoxes o per sinagogues jueves.

Més enllà del seu caràcter majoritari en el social, la tolerància davant la convivència al veïnat amb centres de culte de diferents religions està significativament modulada en termes d'edat i nivell d'estudis. Els més joves i els que posseeixen majors nivells de formació s'expressen significativament més tolerants cap a la lliure ubicació dels centres de culte que els majors de 55 anys o els que posseeixen menys estudis. Però, sigui com sigui, en tots els grups d'edat i formació són majoria els que entenen que els creients tenen dret a obrir els seus centres de culte en els llocs que considerin oportuns, sense que hagin aplicar criteris de segregació espacial o de qualsevol altre tipus.

Aquestes majories s'incrementen quan es pregunta sobre la idoneïtat de la cessió d'espais municipals, com poliesportius o auditoris, per a la celebració de festivitats religioses multitudinàries com el Ramadà o la Pasqua ortodoxa. Dues terceres parts dels enquestats s'expressa favorable a aquestes cessions, mentre un 23 % entén que les instal•lacions municipals no s’han utilitzar amb tals fins.

Encara que en menor proporció, l'ús de la via pública destinat a l'oració o proselitisme rep també el suport de la majoria, de manera recurrent, un 20 % de la població es declara completament indiferent a qüestions d'aquesta índole. Des del punt de vista del rebuig, novament les posicions més reticents a l'ús de la via pública amb fins religiosos, encara que minoritàries, es troben més esteses entre les dones que entre els homes, entre els majors més que entre els joves i entre les persones amb nivells de formació. Paral·lelament, les posicions més tolerants estan protagonitzades pels perfils de la gent més jove o amb més nivell de formació.


Reforçant l'orientació tolerant que protagonitza els resultats d'aquest estudi, el 2012 més de dos terços de la societat espanyola es va mostrar favorable a adaptar els cementiris a fi de respectar les creences de les minories religioses i una mica més del 90% va declarar que li donaria igual que enterressin a persones de religions diferents de la pròpia en el mateix cementiri en què estan enterrats seus avantpassats. En definitiva, un alt nivell d'obertura i tolerància que vincula tant a la dimensió material - concreta com a la dimensió més simbòlic - cultural de la vida quotidiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada