dissabte, 7 de setembre de 2013

La felicitat, ara i aquí

Voltaire afirmà, en plena irrupció de la Il·lustració, “el Paradís està on jo estic”. Aquesta rotunda afirmació canvià la perspectiva dominant, fins i tot en forma hegemònica, fins el segle XVIII a Europa. Les esglésies no tenien l’exclusivitat del Paradís i aquest podria estar a la terra. Abans del pensament modern el cristianisme havia transmès que la felicitat estava associada a un paradís situat en el més enllà. En uns temps pervenir. Mentrestant, la realitat era una trànsit per una futura glòria a la qual s’hi arribaria, o no, segons els mèrits fets a la terra. L’apel·lació a la felicitat en el més enllà podia apaivagar el dolor del moment perquè el que s’obtindria superaria, en escreix les penúries del present.

El pensament modern contribuí a capgirar la comprensió teològica del Paradís com a meta futurible dels infortunis de la història i de les biografies personals. És cert que a partir de l’afirmació de Voltaire sorgiren propostes hostils a la mateixa concepció religiosa de la felicitat, però també ajudà a purificar el cristianisme de les comprensions de la fe excessivament complaents amb l’ordre establert. Gràcies a comprendre que el Paradís està també a la terra, la idea de cel on la felicitat estaria en mans de justos passaria a tenir noves formulacions més comprensibles a la cultura moderna. Resulta especialment urgent saber parlar de la felicitat des del cristianisme amb conceptes renovades i més propers a l’experiència de les persones. És necessari comprendre i explicar de forma entenedora que l’experiència de fe porta a la felicitat, sense que això impliqui renunciar a viure-la ara i aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada