dilluns, 16 de setembre de 2013

Mantenir la utopia


Moltes de les mobilitzacions polítiques sovint es sustenten per una apel·lació a un ideal futurible que sembla inconsistent amb la realitat del present. Es diu que es tracten de projeccions utòpiques. Hi ha qui sosté  que si es pensa en el futur de forma insistent i es treball en aquesta direcció aquest futur esdevé present. Així la utopia deixa de ser una visió d’un futur ideal i esdevé una idea mobilitzadora. En aquest punt el profetisme cristià esdevé comprensible per la política i aquesta aporta comprensió per entendre el profetisme.

En el camp polític la profecia cristiana ha de parlar de l'esperança continguda en la utopia. Tota proposta política hauria d'ésser una expressió plausible d'un projecte utòpic situat en perspectiva històrica. La política s’ha de fonamentar en l'esperança i remetre'ns a ella. L'esperança política, en cap moment ha d’estar escindida de l'esperança humana, i s’ha de fonamentar en la creença sincera de la possibilitat d'un temps històric en el qual es compliran el somnis avui desitjats i que són, en part, herència viva del passat. La realització d'aquesta esperança només serà possible si l'acció política manté una actitud decidida, àdhuc en els moments més adversos, a favor de la causa de la pau, de la justícia, de la igualtat i de la solidaritat humana.

La profecia cristiana ha de vetllar perquè la utopia es mantingui viva contínuament dins de la política. Això comporta el do de la paraula profètica exercida dins de la mateixa acció política. Sense por ni vergonya. Els cristians hem de saber donar raó de la nostre esperança fins i tot en l’àmbit de la política. No cal dissimular-la. La utopia exigeix poder ser se reconstruïda a cada instant de la vida a partir d'unes opcions polítiques que aportin credibilitat al propi projecte utòpic i siguin coherents amb els anhels del cristianisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada