divendres, 6 de setembre de 2013

Silenci de Déu sobre el món

La presència dels cristians en el món i el seu compromís amb la societat secular ha de basar-se en la presència i participació en les institucions d’aquesta, les anomenades estructures de mediació, així foren qualificades pel concili. No obstant, la participació dels cristians en les estructures de mediació no pot fer-se de forma acrítica. Guiat per la pròpia experiència personal penso que cal revisar els encerts i les deficiències d’aquest model. La comunitat cristiana ha de recuperar algunes de les dimensions oblidades del model de mediació i superar algunes de les seves limitacions pràctiques.


Cal assumir, entre altres coses, que al darrera de determinats relats sobre la mediació de les institucions per tal de realitzar la caritat política, existeixen importants deficiències o limitacions justificades per algunes visions teològiques profundament secularitzades. Aquesta teologia s’ha quedat curta en la mesura que ha permès la total autonomia de la ciutat secular al marge de l’experiència religiosa. A la pràctica s’ha produït un dualisme justificat per un cos doctrinal segons el qual ni la teologia ni Déu tenen competències ni interès per la política, la ciència i la tecnologia. La qual cosa ha afavorit una comprensió de la fe que parla del silenci de Déu sobre el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada