dimecres, 4 de setembre de 2013

Monjos

Ahir, mentre es celebraven els 25 anys de professió monàstica d’un monjo de Santa Maria de Montserrat s’anuncià que el proper diumenge un altre monjo farà la seva professió monàstica. He pensat, a partir de contemplar aquests esdeveniments el valor de la vida monàstica avui i, de forma particular, quin sentit pot aportar a la societat contemporània. Així, de forma immediata, m'han vingut al cap alguns mots: estabilitat, compromís, comunitat, convivència, recerca de Déu, temps, espai, silenci, pregària, espiritualitat, amor, donació, humilitat, pobresa, servei, alegria i felicitat. Ben segur que, des d'altres mirades experencials, podrien sortir diferents mots significants per moltes altres persones. Però per a mi, aquests són els que tenen valor i aporten sentit a les persones del meu temps. Evidentment, també hi ha uns significats cristians que ho il.luminen tot, però considero que la vida cenobítica projecte a la societat un univers de virtuts que vana més enllà del camp de l’experiència creient.

La vida monàstica presenta a la societat contemporània la possibilitat de viure en una comunitat guiada pel desig de ser bones persones, plenes de saviesa i amb una vida interior que és font de pau i felicitat. No està malament, especialment per un temps de recerca permanent de propostes que portin sentit. Una comunitat monàsica hauria de ser un exemple de virtud cívica perquè en ella s'integren persones que s'estimen des da a grstuitat del servei. Reivindico l’espai que la vida monàstica té dins de la societat postsecular perquè les persones estan encara en procés de recerca de grans referents espirituals i humans. Per això l’èxit de pel·lícules com El gran silenci o De deus i homes. En totes dues l’experiència monàstica és un fil conductor del relat cinematogràfic.

La vida monàstica no ho és tot, ni molt menys. Però és una opció concreta de la qual un individu pot aprendre a organitzar la seva pròpia vida. No cal ser un creient convençut per comprendre que els valors viscuts en els cenobis són valors universals. Com diu al final la regla de Sant Benet totes les seves normes són un camí i en cap moment pretenen ser tota la pràctica de la perfecció. Però, com diu Sant Benet “hem redactat aquesta Regla perquè, observant-la als monestirs, mostrem que tenim, si més no, una honestedat de costums o un començ de vida monàstica”. De la vida monàstica es poden aprendre una honestedat de costums que podem ser molt útils per fer més humana la vida en aquest món. 

2 comentaris:

  1. Tambe podem afegir l'alegria; ser testimonis alegres de un Deu que ens estima, en la lluita i la festa la vida religiosa aporta alegria al mon.

    ResponElimina