dissabte, 28 de setembre de 2013

Al centre han d’estar l’home i la dona, no els diners

En el seu segon viatge fora de Roma, aquest cop a Cerdenya, el papa Francesc ha parlat de l’esperança i ha criticat l’economia del lucre que porta atur i especulació. Ho ha fet saltant-se el guió, tal com ell ha reconegut. “Jo havia escrit algunes coses per a vosaltres, però m'han sortit aquestes paraules... Volia dir-vos el que sentia el meu cor quan us he vist”.  El papa ha implorat “No us deixeu robar l'esperança !... Potser l'esperança està com les brases sota les cendres, anem a ajudar-la amb la solidaritat, bufant sobre de les cendres, perquè el foc torni a encendre. l'esperança ens empeny cap endavant. no és optimisme, és una altra cosa. l'esperança no és només d'un, la construïm tots i cal sostenir entre tots, vosaltres i nosaltres, els que estan a prop i els que estan lluny... Per això us dic: "No us deixeu robar l'esperança". Però siguem astuts, perquè el Senyor ens diu que els ídols són més astuts que nosaltres. El Senyor ens convida a tenir l'astúcia de la serp, amb la bondat del colom. Tinguem aquesta astúcia i cridem a les coses pel seu nom. En aquest moment, en el nostre sistema econòmic, en el nostre sistema globalitzat, hi ha un ídol al centre i això no és possible. Lluitem tots junts perquè, al centre, almenys en les nostres vides, l'ocupin l'home i la dona, la família, tots nosaltres, perquè l'esperança avanç

Els camins per construir l’esperança són clars: “hem d'enfrontar-nos, amb solidaritat, entre vosaltres - i també entre nosaltres - amb solidaritat i intel·ligència a aquest desafiament històric”. Aquesta solidaritat comporta situar-se a partir del patiment de les persones. El papa ho ha recordat amb les següent paraules: “Aquesta és la segona ciutat que visito a Itàlia. I és interessant: totes dues - la primera i aquesta - són illes. A la primera he vist el patiment de tanta gent que busca, jugant-se la vida, la dignitat, el pa, la salut: el món dels refugiats. I he vist la resposta d'aquesta ciutat, que - sent una illa - no volia aïllar... I ens dóna un exemple d'acollida.... Aquí, en aquesta segona ciutat, en aquesta illa, també veig patiment. Un patiment que com un de vosaltres ha dit " et debilita i acaba per robar-te l'esperança. " La manca de treball és un patiment... que et pren la dignitat Quan no hi ha feina, no hi ha dignitat ! I això no és només un problema de Sardenya... només d'Itàlia o d'alguns països d'Europa”.


La intel·ligència reclamada pel papa Francesc és la que permet descobrir que la situació actual “és la conseqüència d'una elecció mundial, d'un sistema econòmic que porta a aquesta tragèdia, un sistema econòmic que té en el seu centre un ídol, que es diu diners”. Aquesta intel·ligència permet adonar-se que “Déu va voler que el centre del món no fos un ídol, que foren l'home i la dona, els que traguessin endavant amb el seu treball al món. Però ara, en aquest sistema sense ètica, el centre és un ídol i el món s'ha convertit en idòlatra d'aquest "déu diners". Quan els joves no troben feina per la cobdícia d’un sistema es malmet la dignitat humana. “En un món on els joves -dues generacions de joves- no tenen feina és un món sense futur. ¿ Per què? Perquè no tenen dignitat ! és difícil tenir dignitat sense tenir feina ". Cal treball per a tothom. Perquè “treball significa dignitat, significa portar a casa el pa, treball és amor. Per defensar aquest sistema econòmic idolatra s'ha instaurat la "cultura del descart": es descarten els avis i es descarten els joves. Hem de negar-nos a aquesta "cultura del descart". Hem de dir: "Volem un sistema just, un sistema que faci que tots sortim endavant ". Hem de dir: " No volem aquest sistema econòmic globalitzat que ens fa tant mal ". Al centre han d'estar l'home i la dona, tal com Déu vol, i no els diners ! ".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada