dimarts, 31 de desembre de 2013

Balanç d’un any

S’acaba l’any i és hora de fer un breu balanç del que he viscut durant aquest temps. A nivell personal, quasi tot són aspectes positius. He consolidat un canvi en el meu projecte de vida. La meva relació amb una persona estimada s’ha arrelat i apareix carregada de futur amb un projecte de vida compartit. N’estic molt satisfet i esperançat perquè s’albira un horitzó  de bons auguris. Gràcies a això res em fa por, ni la basarda de la nit ni las foscor més espessa. També he tingut el meu primer net. Ja comença a fer-se gran i és font d’emocions continuades. Amb ell visc moments meravellosos: el moment del naixement; els seus ulls immensos amb una mirada penetrant descobridora de noves sensacions; el primer somriure; i tantes coses més que omplen de satisfacció. A nivell professional he canviat de feina gràcies a l’acolliment i generositat d’unes persones que han confiat en mi i m’han volgut incorporar en un projecte que crec i comparteixo. Les notícies tristes venen associades a la desaparició de familiars i amics en aquesta darrera tram de l’any. Guardo d’ells el record de la seva vida entusiasmada i plena de vitalitat. Seguim junts, amics.

En l’àmbit de país, l’any que se’n va ha aportat la gran esperança d’un futur ric i ple per Catalunya. S’ha generat una gran expectativa que demana adhesió i compromís. Col·lectivament no podem fallar. Tenim bons dirigents que tracen bé el camí a seguir. Lamentablement, i això em dol moltíssim, aquest trànsit cap a la sobirania nacional s’està fen sense una de les forces polítiques catalanes que ha estat clau en la vertebració democràtica i social del país. La ceguera i enfoscament de bona part dels seus dirigents els ha situat en una posició marginal. Ho lamento i ho visc com una pèrdua d’identitat personal, especialment perquè havia compartit i compromès en el seu projecte durant molts anys de la meva vida; però ara em sent mancat de l’entusiasme, convenciment i projecte necessari per seguir fent el mateix camí. És l’hora d’anar per altres viaranys.

En aquest camí cap el redreçament de Catalunya no es pot oblidar la dimensió dura de la crisi i els efectes greus que està provocant en els sectors que més en resulten perjudicats. Moltes persones estan patint els efectes d’una greu crisi econòmica que no han provocat però que en són els més directament afectats, mentre els seus responsables en resten totalment aliens alhora d’assumir-ne responsabilitats. L’any ha estat injust per aquestes persones i em sento compromès en lluitar per alliberar-los del seu patiment. En aquests moments difícils per moltes persones brolla l’esperança solidària de moltes persones que han fet seva la causa dels desafavorits. La societat ens està donant molts exemples que vivim en una fraternitat activa i lluitadora per la justícia. També és un motiu d’esperança la rebel·lió de les persones contra la corrupció i la degradació de la política. Els valors democràtics segueixen vius en el cor de moltes persones. Ara cal saber convertir la indignació i la perplexitat en regeneració política. Segur que això ajuda a fer més humana la nostra societat.

L’elecció del papa Francesc ha estat una gran alè d’alegria en la vida de l’Església catòlica. El que diu i fa, la seva paraula i els seus gestos, mostren un rostre evangèlic que ben segur capgirarà, si Déu i la seva salut ho permeten, l’Església catòlica. Molts cristians vivíem esperem viure un moment com aquest. Crec que el papa Francesc està recuperant l’esperit de renovació intens viscut durant el Concili Vaticà II i els posteriors anys. De nou s’estan obrint les finestres i les portes de l’Església catòlica perquè l’essència de la vida ompli els temples fent fora els mercaders de l’esperit i els funcionaris dels sagraments. El lideratge emocional i històric del papa Francesc ajuda i reconforta les comunitats cristianes que es sentien, fins ara, en la intempèrie i en la diàspora eclesial. En aquest moments, moltes mirades allunyades del quefer eclesial tornen a mirar amb interès el que fem els cristians.


Segur que hi ha moltes altres aspectes dignes de ser mencionats. Però, es tracta d’un ràpid repàs fet per ser compartit i per desitjar a tothom bon i venturós Any Nou.

1 comentari:

  1. Et desitjo un bon any 2014 Jordi, molta salud, pau, amor, felicitat i l'Amor del Nostre Senyor Deu t'acompany sempre. El petit te q estar precios, un petonet per ell, q menji i dormi i despres q Deu el mogui amb tot el seu Amor per la vida.

    ResponElimina