dimarts, 3 de desembre de 2013

La perversió de la subsidiarietat


El govern de l’Estat no para. Dia darrera altra mostra la seva voluntat centralitzadora en tot allò que es mou i es deixa. Les noticies filtrades, a partir d’un informe de la vicepresidència del Govern espanyol, sobre la intenció d’eradicar les duplicitats administratives entre l’administració general de l’Estat i les comunitats autònomes, així ho demostra. La motivació és “reduir la despesa, garantir la unitat de mercat i guanyar eficiència” i, segons s’intueix, a la llarga recuperar per part de l’Estat part dels poders i òrgans autonòmics. Es tracta d’un clar procés re-centralitzador. Des de Catalunya es pot interpretar que es tracta d’una ofensiva concreta contra l’autonomia aconseguida pel traspàs de competències. Segurament és part de la veritat. Però, aquesta subversió de la subsidiarietat, per cert, principi nuclear de la Doctrina Social de l’Església, deixeu-me dir-ho, està inscrit en la matriu conceptual dels governants de l’Estat. Disparen contra tot el que és mou en el camp de la descentralització o subsidiarietat. No entenen, no tenen la voluntat de comprendre que l’Estat pot existir fora de la dita Administració General de l’Estat.

El recent aprovat Real Decret que regula la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa depenen del Ministeri de Justícia d’Espanya és un clar exemple de tot això. Mentre es dóna a aquesta Comissió Assessora plenes competències per actuar per tot el territori d’Espanya, fins i tot sobre les actuacions de les Comunitats Autònomes. Així, en l’article 3.g. es diu que una de les competències d’aquesta comissió és “emitir informes sobre las normas que incidan en el ejercicio del derecho de libertad religiosa que hayan sido dictadas por las Comunidades Autónomas, que el Gobierno, a través del Ministro de Justicia, someta a su consulta”. No s’esmenta per res els Governs Locals, tot i que part de les polítiques de llibertat religiosa es conjuguen local. Doncs, malgrat tot això, no es preveu que cap membre de les Autonòmiques i Local formin part d’aquest òrgan decisori. Curiosament, en la motivació del Real Decret, es diu que es fa per millorar la composició d’aquesta Comissió Assessora, però el moment de fixar-ne la composició tota la representació del poder públic es concentra en mans de l’Administració General de l’Estat i el ministre de Justícia. A més, sarcàsticament, es diu que en la comissió hi ha representats de les Administracions. Però després, el plural, es refereix únicament als diferents departaments de l’Administració General de l’Estat. Aquesta particular idea de la composició d’aquest organisme és per mor de la seva eficàcia. Lamentable. Una nova batalla perduda. Més a favor de l’independentisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada