divendres, 6 de desembre del 2013

Per un Islam català. Part I


Pel seu interès reprodueixo la intervenció de Taoufik Cheddadi en una jornada sobre l’Islam on presentà la proposta de construir un fe musulmana referenciada al context català. El que es podria qualificar com un Islam català. Avui presento la transcripció de la primera part de la seva intervenció i demà la resta.

Islam sunnita, Islam xiïta, islam ortodox, islam sufí, islam tradicional, islam polític, islam modern, islam transnacional com a títol d'aquesta trobada, islam europeu i ara islam Català !!. Quants islam hi ha. La veritat és que l'Islam és un, l'islam de la Noble Alcorà i l'autèntica Sunna del Missatger Muhammad ( SAS ), però la manera d'entendre i practicar varia, cal tenir-ho molt en compte el context espai-temps a l' hora d'establir judicis i veredictes islàmics, el context de la Meca, és diferent de Medina. L'imam Màlik ibn Anas tenia com a font de legislació Amal ( actes ) fet per la gent de Medina (la ciutat), i d'allí tenim les actes de Córdova, de Granada, de Fes, de Tetuan, de Sous, etc... L'Imam Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií tenia tot un corpus jurídic a Bagdad, i adquirí un altre després d'instal·lar-se a Egipte.

Aquí a Europa, exactament a Catalunya podem tenir un Amal català, seguint la terminologia Maliki, tenint present que a Al·là li pertany l'orient i l'occident. ¿Què significa ser Musulmà català? ¿qui som?, ¿que volem ? i ¿com ho volem? Taoufik Cheddadi insistí a incloure l'Islam com un component més de les senyes d'identitat catalana juntament amb la greca - romana i la jueva-  cristiana. No només per la presència demogràfica actual de mig milió de ciutadans musulmans que paguen els seus impostos indirectes i directes, sinó també pel notori arrelament històric cultural i creador de civilització.  Cheddadi va llançar una crida dient: cal repensar la religió, el concepte clàssic de la il·lustració ja està passat de moda. Déu ha mort digué Nietzsche, l'home ha mort segons Foucault, el text ha mort segons Barth, llavors que ens queda ? es preguntà. Entre la religió com a opi del poble segons Marx i la religió motor del capitalisme (ètica protestant ) de Max Webber, podem trobar una lloc per la religió o l'espiritualitat a la nostra societat postmoderna.

Per parlar un llenguatge comú, les bases de l'Islam català han de ser el desenvolupar els maqasid de la Xaria, els anomenats propòsits, objectius o finalitats de la Xaria, entenent la Xaria com el camí i la font; el camí islàmic en el context català partint de les fonts sagrades: el noble Alcorà i la autèntica Sunna. El concepte en si no té res de nou. Els objectius de la Xaria són unes qüestions prou reconegudes per tots els grans savis. Entre els especialistes en Usul al fikh (fonaments de la jurisprudència ) que van afirmar la importància d'aquests objectius estan Ibn al Hayib, al Qarafi i al Shatibi entre els malaquites, al Yuwaini, al Gazali i Ibn Abi al-Izz, Abd al-Salam entre los shafiís i al Tufi, Ibn Taymiyya i Ibn al Qayyim entre els hanbalis,  as Sarjasi i Ibn Nujaym dels hanafis. Els cinc objectius són: (1 ) protegir la religió; llibertat religiosa (2 ) protegir l'ànima, que s'entén com protegir la vida, (3 ) protegir la genealogia - o en termes més moderns, protegir la família com a institució, ( 4) protegir la ment, que podria entendre com la llibertat de pensament, i ( 5) protegir la riquesa, els béns ( l'economia). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada