dissabte, 28 de desembre de 2013

Nadal és cultura comuna

Seguint la lectura dels escrits nadalencs del bisbe Joan Carrera avui he trobat adient reproduir un fragment del que té per títol Nadal, com a substrat comú. El naixement de Jesús a Betlem de Judà, fa un parell de mil·lennis mal comptats, recolza una visió transcendent de l’home i de la vida. És, justament, la ruptura, per dalt, de la frontera de la immanència. Però funda també una concepció de l’existència que és, en gran part, el substrat de la nostra cultura, comú a creients i a no creients.


Pensem en qüestions fonamentals con la dignitat de la persona, segellada pel fet fonamental de l’encarnació. Pensem, en la línia d’aquesta dignitat, en el tractament de la dona i de l’infant, en els evangelis del naixement de Jesús. I en el tractament de la pobresa i de la marginació. O en la centralitat de la pau. Un altre aspecte important d’aquest substrat cultural és el concepte d’història, com ha remarcat amb contundència Umberto Eco, jugant amb els termes de l’Apocalipsi «fi dels segles» i «parusia». Ve de Sant Agustí i la patrística, diu, «la idea d’història com a trajectòria cap endavant. Fins i tot Hegel i Marx en són deutors d’aquesta idea fonamental, com ho serà Teilhard de Chardin. Ha estat el cristianisme qui ha inventat la història»”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada