divendres, 28 de febrer de 2014

Catalunya és Europa

Recentment s’ha celebrat la reunió del Consell pel Futur d’Europa a Madrid. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’institut Berggruen organisme creat per l’inversor internacional Nicolau Berggruen qui té una important participació en el grup Prisa editor del diari El País. Aquest consell, que ja ha fet dues sessions prèvies, ha reunit 26 destacats polítics, acadèmics i empresaris d’Europa i Estats Units per debatre el que consideren els principals temes que afecten la gobernança europea. Segons aquests analistes el gran perill que té Europa, tal com es preveu que passarà en les properes eleccions al parlament europeu, és la forta revifalla del populisme que ha estat potenciat pels nous  nacionalismes amb les idees anti europees.

Afirmen que l’èxit dels populismes és perquè tenen uns discursos polítics que simplifiquen les coses dins d’un món que és complexes perquè tot està interrelacionat. Els nous populismes construeixen un relat polític molt simple basat en la idea que la forta immigració dels darrers anys és la culpable de l’augment de la desocupació i del retrocés de l’Estat del Benestar. Aquest discurs troba audiència en les persones durament afectades per la crisi econòmica. La meva sorpresa ha estat en veure com alguns dels intervinents, un d’ells Felipe González, han lligat els nou populismes amb la consolidació de la consciència nacional a Catalunya i Escòcia. Segons l’expresident espanyol aquests nacionalismes separatistes proposen “cremar la casa en que vivim tots per quedar-se amb un solar que es pensen que es seu”. González considera que aquestes nacionalismes són excloents perquè postulen la idea de que “sols estem millor” i la història ha demostrat que aquest plantejament és erroni.


Altres intervencions, han defensat la idea de que cal enfortir la proposta de la unió política d’Europa. Més Europa, més unió política per damunt de la unió econòmica. L’antic primer ministre italià, Enrico Letta, demanà introduir èpica al relat del projecte europeu per combatre l’atenció que desperten les propostes populistes o nacionalistes. Aquesta idea de l’èpica també fou defensada per Felipe González per atacar als nacionalismes. Advertint que cal avisar als ciutadans que darrera de l’èxit del discurs èpic dels nacionalismes no hi ha res. La trobada del Consell pel Futur d’Europa ha servit per continuar desacreditant la via política dels nacionalismes escocès i català a través d’associar-los amb els populismes excloents i totalitaris consolidats en alguns països europeus. El que aquests experts han silenciat, voluntàriament uns o per desconeixement altres, és que el nacionalisme català no és antieuropeu, tot el contrari. El futur polític de Catalunya ha estat, està i estarà sempre lligat a la construcció del projecte europeu, no contra ell. No té sentit una Catalunya sobirana al marge d’Europa, o sense reconèixer que la seva matriu cultural és clarament europeista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada