dilluns, 3 de febrer de 2014

Catalunya i el poder de les elits extractives

El problema que de Catalunya no és Espanya, sinó amb unes persones que estan instal·lades en els ressorts de l’Estat i des d’allí fer els tripijocs necessaris per mantenir-se en la inèrcia del poder. César Molines diu que aquestes persones conformen l’elit extractiva  segons la terminologia popularitzada per Acemoglu y Robinson. El seu objectiu, no és ni l’interès general ni extrem el guany de les diferents realitats territorials que integren avui Espanya. Les elits extractives són uns àvids captadors de rendes en benefici propi. Res mes. No tenen cap interès general superior. Per això busquen ocupar el polític per controlar el BOE a fi de dominar el mercat bàsicament a través de les empreses regulades (banca, energètiques, constructores i telecomunicacions.

Quan Catalunya demana modificar les regles de joc de l’Estat el que posa en evidència són les contradiccions d’aquesta elit extractiva perquè veu perillar la seva hegemonia. Mentre la classe polític de la cort madrilenya viu per alimentar aquesta elit, que tan mal ha fet al desenvolupament econòmic del país, la revolta catalana reivindica un model de creixement econòmic basat en la riquesa de les iniciatives del emprenedors i no dels voltors de l’especulació financera. El catalanisme política ha pres de nou consciència de que, a més de tenir una personalitat històrica diferenciada amb voluntat d’autogovernar el seu destí, té clar que també patrocina una altra manera d’entendre com gestionar la producció de la riquesa del país. Forma part de la pròpia identitat de Catalunya un model de desenvolupament econòmic que ha nascut, consolidat i prosperat al marge de la protecció del poder polític estatal.


La greu crisi econòmica ha situat aquestes empreses davant la necessitat d’assumir un model d’estat capaç de situar de nou el poder de decisió política en favor dels interessos generals i no en benefici d’uns pocs que han viscut prou bé sota l’ombra de l’estructures de l’Estat. Aquesta pressa de consciència alimenta l’esperit de revolta d’una Catalunya que vol tornar a poder influir directament sobre aquells aspectes de la política general que li afecten directament i sobre aquelles qüestions que són bàsiques en la definició de la seva identitat històrica: la llengua i la cultura. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada