El diàleg interreligiós és socialment rellevant perquè
permet combatre, des del propi àmbit polític però amb projecció en l’escena
política, les pretensions tancades i fonamentalistes latents en la majoria de
les religions. L’acord de les religions per trobar-se i parlar per trobar
conjuntament respostes a les grans qüestions existencials del nostre temps,
així com per emprendre projectes socials compartits, “ajuda a superar les tendències de l’essencialisme que fixa i cosifica
les identitats culturals” tal com comenta Jahanbengloo.
La trobada entre les religions facilita que aquestes
tradicions de pensament i vida abandonin tota pretensió d’acaparar l’Absolut i
acceptin compartir amb altres les seves concepcions sobre aquest valor transcendent.
Aquesta actitud resulta ser un bon antídot contra les tendències que, de forma
espontània o calculada, desenvolupen la majoria de les religions: apropiar-se
per a elles del sentit d’aquest Absolut. Actitud, que duta al límit, afavoreix
tota mena de totalitarisme i fonamentalisme, alguns cops religiós i, a voltes,
polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada