Quan parlo sobre lideratge algunes persones exclamen que
troben a faltar líders sòlids. ¿Què volen dir?, ¿en què estan pensant?.
Aprofundint la qüestió descobreixo que reclamen uns líders capaços d’obrir el
mar Roig del moment i senyalar per on cal transitar per anar a la terra
promesa. En el fons, segueix viva la imatge bíblica del Moisés salvador. No
obstant, seguint parlant amb aquestes persones, també percebo que, tot i
esperar un líder messiànic, aspiren a poder participar en la definició del camí
a seguir. Volen ser persones actives i no uns simples seguidors passius dels
líders. Arribats en aquest punt, el model de lideratge tradicional trontolla.
Cal un nou model de lideratge útil per transitar a través
de la complexitat de les societats contemporànies. Més que líders ens calen
lideratges, més que persones inspirades necessitem inspiradors. Persones
capaces de fer-nos adonar-nos d’on estem i que ens ajudin a construir el futur
que volem. Aquestes persones, més que dir-nos el que cal fer ens proposen ser
els protagonistes de les decisions. És una nova perspectiva que trenca la
concepció tradicional i accentua el caràcter de procés que es dóna en la
interacció entre les persones que possibilita, en un moment donat, que algunes
persones liderin i altres participin activament en el lideratge.
Només cal mirar al nostre voltant per adonar-nos que en
l’arena política hi ha més moments de lideratges que actuacions de líders
inspirats. Cada moment històric ha necessitat un model de lideratge. Ara, en
una societat en la qual els individus volen ser més protagonistes de les
decisions que els afecten, sorgeixen nous lideratges en els quals el que conta
són la consulta, la participació activa i el sentir-se partícip del propi
procés polític. Aquestes necessitat empenyen a la democràcia representativa a
descentrar-se cap un nou model basat més en la participació i el lideratge
difús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada