Fa
dies que només es parla del mateix, Jo mateix ho faig sovint, a casa, a la família,
quan s’escau; i per això torna a escriure donant voltes sobre els diversos matisos
dels esdeveniments. La decisió del Govern de la Generalitat de deixar en
suspens la campanya institucional demanat el vot pel 9 de Novembre ha esberlat
la unitat dins dels denominat front pro-consulta. La coalició en el Govern es partidària
d’aturar tota iniciativa institucional, no així la majoria de les altres forces
que insisteixen amb la desobediència civil.
En
aquest conflicte es condensa algun dels mals de la política catalana en tots
els temps, tal com ha fet notar oportunament Maurici Serrahima en el seu llibre
Mentrestant: les dificultats de
mantenir una política unitària i la feblesa en la defensa de la legalitat
vigent. La decisió del Govern és encertada. Tal com estan les coses no es podia
exigir als funcionaris de la Generalitat implicats en el desenvolupament de la
consulta del 9N anar per un camí que els podria provocar, més que una
dificultat sobrevinguda. Els partidaris actius de la desobediència tampoc
podien demanar aquest sacrifici als funcionaris de les institucions catalanes.
No toca moure’s del pla de treball polític traçat pel President de la
Generalitat. Fora de la seva estratègia hi ha el desordre, l’ambigüitat, l’efectisme
gratuït i la repetició, per enèsima vegada, dels errors polítics del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada