dilluns, 13 d’octubre de 2014

La llum s'alçarà en la foscor

Aquesta ha estat la percepció de totes les religions: poden alienar a les persones. Els israelites quedaren presoners de la llei i perderen de perspectiva el sentit de la seva fe; els fonamentalistes islàmics adulteren la fe de l’Alcorà i la desvirtuen a favor d’una ideologia; els cristians intransigents es perden en les formes de la religió. Tota religió pot perdre de perspectiva la seva originalitat. Jesús ensenyà a recuperar el sentit d’estimar a Déu i proposà una nova religió basada en l’amor i la conversió de cor. Els cristians estem cridats a ser testimonis de l’amor. L’Evangeli és una crida a estimar als demés i alliberar-los de les injustícies, sofriments i opressions.

Hi ha un magnífic text d’Isaïes (Is 58,1-12) que, presentant a Déu dialogant amb el profeta, recorda quina és la seva voluntat i preferència.  Comença Déu dient al profeta “recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats. M'interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s'apartés del que mana el seu Déu” (Is 58,1-2). Déu explica al profeta les recriminacions dels israelites “¿per què no ens mires quan dejunem? ¿Per què no fas cas de les nostres súpliques?" (Is 58,3). La resposta de Déu a la súplica és força contundent “els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d'aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel” (Is 58,3b-4).

El que Déu vol queda expressat en aquestes paraules: “el dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus” (Is 58,6-7) i una mica més endavant diu “quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia” (Is 58, 9-10). No hi ha dubte possible, el que Isaïes mostra és el Déu que Jesús recupera del rigorisme de la religió i el situa al costat dels pobres i exclosos de la societat. No cal donar-hi masses circumloquis intel·lectuals per comprendre que el seguiment de Jesús és una aposta decidida a l’acompliment històric de les Benaurances. Només així el rostre de Déu es fa comprensible en aquelles persones que esperen ser alliberades del sofriment i de les injustícies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada