dimarts, 21 d’octubre de 2014

Religions hipster

Cada cop són més freqüents les congregacions evangèliques massives. Les esglésies carismàtiques s’emporten el palmarès de cultes multitudinaris i d’exaltació de les emocions. El que primer eren fenòmens residuals reduïts a poques persones, ara són cultes que reuneixen a més d’un centenar de milers de persones. Els patrons són similars: agitació emotiva sobre la base de cançons i estratègies d’animacions de masses juvenils. Aquestes congregacions evangèliques han estat qualificades de megaesglésies.

L’èxit d’aquestes esglésies sorprèn perquè es donen en països occidentals on les religions tradicionals tenen dificultats de sobreviure amb les seves pràctiques seculars adaptades. Enfront l’aparent domini exitós de la laïcitat han emergit amb força unes propostes religioses allunyades dels esquemes fins ara coneguts. Un exemple d’aquesta nova situació és l’església evangèlica australiana d’Hillsong, ara església global, on es barreja de religió i música amb un important segell discogràfic. La denominació d’aquesta església és Hills Christian Life Center. Cada cap de setmana aplega centenars de milers de persones en diversos lloc del mon i té 10 milions de seguidors en les xarxes socials. A Austràlia, lloc on s’inicià forma part de les Esglésies Cristianes Australianes que són una derivada de les Assemblees de Déu.


Aquesta església, que té una presència modesta a Barcelona, és una expressió de les noves religions hipster. Són religions sense teologia i moltes emocions; profundament urbanes i poc preocupades per la transcendència i sí per la música i els negocis. Moltes tenen comparteixen les mateixes agendes públiques que les corrents polítiques neocon:  avortament, homosexualitat, ideologia de gènere, evolucionisme i crítiques vàries a la desagregació social. La seva espiritualitat és epidèrmica, sense arrelament en la història de la humanitat. La seva asèpsia religiosa es tan alta que, tot i la seva reivindicació religiosa, en alguns països es presenten com aconfessionals com passa, per exemple, als Estats Units. Aquests esglésies, identificades com a marques religioses, són un fenomen digne d’estudis sociològics per la seva penetració en la joventut urbana de ciutats profundament secularitzades. Ara que l’Església catòlica està reflexionant sobre la pastoral en les grans ciutats ha de tenir present aquesta realitat en els seus debats. Al darrera del seu èxit entre la joventut hi ha una dada preocupant: aquestes esglésies tenen força acceptació entre els joves perquè els hi aporten uns significants considerats rellevants, els donen una missió i un sentit de pertinença que els transcendeix. Sense que res d’això els comporti masses compromisos ni alteracions socials. Per més informació consultar la seva pàgina web i per la seva presència a Barcelona consultar el seu Facebook

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada