Fortalesa i fortitud

Si hom busca per Google la paraula fortalesa, la primera descripció que apareix fa referència al que diu Wikipèdia. Aquesta enciclopèdia virtual diu que es tracta d’un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar. El terme es deriva del llatí fortis ("fort") igual que fortificació. Cal aprofundir una mica més la cerca per trobar el Wiccionari, diccionari lliure que aprofita el sistema wiki, per trobar una definició més àmplia de fortalesa. En aquest cas es diu que fortalesa és, en primer lloc la qualitat d'ésser fort en sentit espiritual o moral i, després, la referència que és una construcció per protegir un indret, amb torres, muralles i bones defenses.

Però, si hom és atent, es descobreix que hi ha una referència en cursiva dins la Wikipèdia que remet al mot fortitud. Llavors sí, quan s’arriba a aquest mot, es troba la definició de que fortitud és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Definició treta del Compendi del Catecisme de l’Església catòlica (article 382).

Reconec que m’ha sorprès gratament aquesta precisió lingüística entre fortalesa i fortitud. Investigant més he vist que Diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el terme fortalesa, en primer accepció, qualitat de fort, de vigorós o resistent. La resta d’accepcions fan referència al tema constructiu. Mentre que la definició que dóna aquesta diccionari de fortitud és més precisa i interessant: qualitat de fort; especialment, fortalesa d'esperit. Els dos termes, fortalesa i fortitud tenen la mateixa traducció castellana: fortaleza. Però difereixen lleugerament en la seva etimologia. Mentre fortalesa prové del llatí fŏrte, fortitud deriva de fortĭtūdo. Tota aquesta precisió lingüística em serveix per intentar, a partir d’ara, parlar més de fortitud com a virtut.