dijous, 30 d’octubre del 2014

Marie Alain Couturier, art cristià i modernitat



He trobat molt suggeridora una nota del pare Josep C. Laplana, monjo de Santa Maria de Montserrat i director del museu del monestir, sobre les relacions entre els artistes d'avantguarda i l'Església catòlica. Per situar al lector exposa una confessió personal força clarificadora “quan em vaig fer monjo de Montserrat tenia i als estudis superiors acabats i el meu desig era dedicar-me a l'estudi del cristianisme antic i de la seva expressió artística. No obstant això de seguida em van nomenar director del Museu de Montserrat i, curiosament, aquí, dins del monestir, va ser on em van obrir horitzons inesperats cap a la modernitat”. Per aprofundir aquesta afirmació comenta la influència que tingué en ell, i en la mateixa Església, els llibres i articles del dominic francès el P. MarieAlain Couturier.

Couturier reflexionà sobre les relacions art i església en un context hereu de quasi gairebé tres segles en els quals la cultura i l'Església catòlica estaven instal·lades en un desencontre greu. En el món de l'art l’antipatia mútua era clamorosa. Un fet alterà aquesta situació. Un dels efectes de la II Guerra Mundial a França fou la coincidència i coexistència en la resistència a l'ocupació alemanya de catòlics resistents i persones significatives de la cultura laïcista. El paper Laplana explica que al final de la Guerra Mundial els intel·lectuals catòlics van manifestar gran simpatia cap a les avantguardes i van lluitar perquè l'Església s'obrís a elles. Entre aquests pioners destacà la figura del P. Couturier i un grup de dominics de gran talla intel·lectual i humana que dirigien les Editions du Cerf.

El pare Laplana lamenta la gran diferència que hi ha entre el que propugnaven aquells pioners, la majoria dels seus plantejaments foren recollits posteriorment en el Concili Vaticà II, i el que passa avui en molts ambients de la pròpia vida eclesial. El Marie Alain Couturier criticava obertament els bisbes i els arquitectes diocesans que es dedicaven a construir i reconstruir milers d'esglésies sense tenir en compte a cap arquitecte de primera línia i de valor professional mundialment reconegut. En contra, el P. Couturier patrocinava que artistes, de vegades molt joves, amb inquietuds avantguardistes prescindint d'ideologies i militàncies, assumissin aquestes obres. Couturier fou el gran valedor de Le Corbusier per fer la meravellosa església de Ronchamop. El pare diu que Couturier “no es cansava de dir que tot art, si és veritable art, és sagrat, perquè la inspiració artística té un "quid divinum" , les seves paraules concretes foren "per a fer art cristià val més recórrer a veritables artistes sense fe que a bons cristians sense talent". Davant d’aquesta afirmació el pare Josep C. Laplana exclama: “què fort, però quina veritat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada