He
trobat molt suggeridora una nota del pare Josep C. Laplana, monjo de Santa
Maria de Montserrat i director del museu del monestir, sobre les relacions
entre els artistes d'avantguarda i l'Església catòlica. Per situar al lector exposa
una confessió personal força clarificadora “quan
em vaig fer monjo de Montserrat tenia i als estudis superiors acabats i el meu
desig era dedicar-me a l'estudi del cristianisme antic i de la seva expressió
artística. No obstant això de seguida em van nomenar director del Museu de
Montserrat i, curiosament, aquí, dins del monestir, va ser on em van obrir
horitzons inesperats cap a la modernitat”. Per aprofundir aquesta afirmació
comenta la influència que tingué en ell, i en la mateixa Església, els llibres i
articles del dominic francès el P. MarieAlain Couturier.
Couturier
reflexionà sobre les relacions art i església en un context hereu de quasi gairebé
tres segles en els quals la cultura i l'Església catòlica estaven instal·lades
en un desencontre greu. En el món de l'art l’antipatia mútua era clamorosa. Un
fet alterà aquesta situació. Un dels efectes de la II Guerra Mundial a França fou
la coincidència i coexistència en la resistència a l'ocupació alemanya de catòlics
resistents i persones significatives de la cultura laïcista. El paper Laplana
explica que al final de la Guerra Mundial els intel·lectuals catòlics van
manifestar gran simpatia cap a les avantguardes i van lluitar perquè l'Església
s'obrís a elles. Entre aquests pioners destacà la figura del P. Couturier i un
grup de dominics de gran talla intel·lectual i humana que dirigien les Editions
du Cerf.
El
pare Laplana lamenta la gran diferència que hi ha entre el que propugnaven
aquells pioners, la majoria dels seus plantejaments foren recollits
posteriorment en el Concili Vaticà II, i el que passa avui en molts ambients de
la pròpia vida eclesial. El Marie Alain Couturier criticava obertament els
bisbes i els arquitectes diocesans que es dedicaven a construir i reconstruir
milers d'esglésies sense tenir en compte a cap arquitecte de primera línia i de
valor professional mundialment reconegut. En contra, el P. Couturier patrocinava
que artistes, de vegades molt joves, amb inquietuds avantguardistes prescindint
d'ideologies i militàncies, assumissin aquestes obres. Couturier fou el gran
valedor de Le Corbusier per fer la meravellosa església de Ronchamop. El pare
diu que Couturier “no es cansava de dir
que tot art, si és veritable art, és sagrat, perquè la inspiració artística té
un "quid divinum" , les seves paraules concretes foren "per a fer art cristià val més recórrer a
veritables artistes sense fe que a bons cristians sense talent". Davant
d’aquesta afirmació el pare Josep C. Laplana exclama: “què fort, però quina veritat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada