dilluns, 27 d’octubre de 2014

Notes menors per la innovació política I

Un títol més presumptuós per aquestes notes podria ser el de principis per la renovació política. La idea és la mateixa. Però no pretenc proposar cap receptari per resoldre el dilema del descrèdit actual de la política. Em limitaré a insistir en elogiar la política, afirmar la necessitat de la seva renovació i proposar algunes idees, més a tall d’inventari que un desplegament conceptual, per on es podria avançar en aquest sentit.

Insisteixo, només són esborranys, pensaments vaporosos, com esfumats d’insinuacions que podrien interessar i fer-se servir per les formacions polítiques que es troben empantanades en les viscoses arenes de l’acció política.

Proposta 1. Difícilment les institucions se’n surten si afirmen que s’han de renovar, o fent servir la terminologia de moda: fundar-se de nou. La majoria d’organitzacions per renovar-se i avançar han de prendre distància d'elles mateixes. Ho entenc a partir de la com la idea cristiana del gra de blat.

Proposta 2. Hi ha poques solucions escrites. Alguns models d’itineraris similars poden aportar idees. Les crisis de les organitzacions generen tenen factors similars que creen patrons de comportaments.

Proposta 3. Ha d’haver-hi un base social, a dins i a fora, de les organitzacions que empenyi a la seva transformació. Els promotors del canvi no poden aparèixer com uns il·luminats. La transformació o la renovació ha de donar resposta a unes demandes socials exigents.

Proposta 4. Els marcs conceptuals (els dits frames) dels ciutadans condiciona la política. Digui el que es vulgui, però els frames funcionen també en política. És normal, perquè ells deriven de les teories constructivistes que comprenen com es forma els coneixements de les persones. En política impera la psicologia humana. El dit frame no és més que intentar aconseguir que la imatge d’un subjecte conceptual fet es projecti en la ment de moltes persones. Generen esquemes interpretatius de la realitat.


Principi 5. Molts cops, davant una crisi de les institucions polítiques, els acords  sota corda entre els principals sectors o nucli influents d’una organització, són insuficients quan no espuris. Cal tenir el coratge de fer foc nou i saber promoure el canvi radical.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada