dilluns, 15 de desembre de 2014

Anem malament

No revelo res si afirmo que les persones necessitem vides exemplars com a referents per construir els valors personals que ens ajuden a anar per la vida. Cadascú busca aquests exemples on pot. Anys enrere la pròpia societat tenia diversos mecanismes estructurats per donar notícia d’aquests models a imitar. Actualment, la situació a variat. Els àmbits d’educació moral s’han modificat o transformat. Han aparegut nous mecanismes de transmissió que intenten proposar aquests valors de referència. Entre tots ells, tenen un paper destacat els medis de comunicació. Aquests, amb les seves notícies, a part d’informar, aporten contínuament valors, i també contravalors que tenen una funció educadora o tot el contrari.


La setmana passada el president de Freixenet i també de la Cambra de Comerç d'Espanya, en declaracions a la Ser, ha reconegut que davant la precarització de les relacions laborals a Espanya, "més val cobrar 500 euros al mes que 0". S'ha de tenir molt poca vergonya per fer aquesta declaració. Dir això és una immoralitat extrema, perquè no és jut que una persona visqui només amb 500 euros. D’acord que sempre és millor això que res, però aquesta quantitat d’euros no és un salari just. Li suggereixo a aquest senyor de fer la prova de viure, sense trampa, durant un mes només amb aquesta xifra. Suposo que al final, es convencerà que aquesta quantitat no permet arribar a final de mes a una família. Els sous de misèria no són acceptables per una qüestió de moralitat pública, com tampoc ho és que aquestes declaracions ocupin, sense més, un espai en l’àgora pública. Anem malament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada