dimecres, 3 de desembre de 2014

La unitat multiplica



Espero que el seny i la mesura s’imposin en el poc temps que tenim per aclarir el camí català a la independència. Ahir Oriol Junqueras proposà la seva estratègia girant com un mitjó la proposada una setmana abans pel president Artur Mas. Estem davant de dos estils, de dos missatges, de dues maneres de fer i de dues manera d’entendre l’acció política. Ara cal una feina d’alta habilitat política per refer la proposta que els catalans hem de triar per seguir el nostre camí cap a la plena independència de Catalunya. No és una tasca fàcil perquè al darrera de les dues propostes hi ha visions de fons situades en uns marcs conceptuals allunyats, quan no contraposats.

Malgrat que formalment la intervenció ara fa una setmana del president de la Generalitat pot semblar més tradicional, el formalisme era molt conegut; mentre que el to desenfadat i emotiu del president d’ERC volia transmetre modernitat i novetat, el cert és que hi ha com una inversió tèrmica si es comparen els objectius bàsics de les dues propostes. Artur Mas proposa una visió més moderna de la política, fonamentada en la convicció, molt pròpia de l’actual comprensió holística de la societat, que la unió multiplica, el tot és més que la suma de les parts. Mentre que la proposta d’Oriol Junqueras parteix d’una visió oposada, anar per separat té un efecte positiu perquè recull la diversitat i això amplia el suport electoral, fet que es pedreria integrant les llistes en una única candidatura. Crec que això és un error de càlcul electoral originat en dues visions contraposades de l’escena política. Una, la proposada per Junqueras, parteix del convenciment que la diversitat real de la societat s’expressa millor anant cadascú per separat; l’altra, la proposada pel president Mas, pensa que la unió aporta un plus de sentit, fins i tot d’emotivitat, que pot fer àmpliament guanyadora aquesta aposta.

Sincerament, crec més útil la proposta del president Mas, perquè té un plus de significat que no es pot menysprear. L’aposta per la unitat, entre polítics i societat civil, per tal de fer una llista cívica és un signe d’enteniment que trenca el malefici històric de que els catalans, alhora d’afrontar gran reptes polítics, ens dividim, som incapaços d’entendre’ns i ens autodestruïm per una comprensió caïnita de la política. La llista única genera complicitats i aporta simpatia i la cara amable de la política. Davant la complexitat de la realitat política que tenim els catalans cal saber convocar i consensuar per unir-nos a fi de l’assoliment dels grans objectius. Ens cal una visió més femenina de la política capaç de convidar-nos a l’enteniment i abandonar les visions tacticistes fundades en confrontacions estèrils. Només així serà possible vèncer el fatalisme de pensar que els catalans no ens podem entendre davant dels grans desafiaments històrics.

Encara hi som a temps per donar el pas que la societat reclama: la unitat política. Ens cal aquesta unitat per afermar el camí cap a la independència sense més bagatges que la il·lusió per construir un nou país independent i el convenciment de que la independència és un instrument al servei de fer una Catalunya més pròspera, més justa i més fraterna. Per transitar cap aquesta societat desitjada ens caldrà la confrontació política de les diferents estratègies i alternatives polítiques, però quan sigui el moment. Ara, quan encara el camí és tot just una insinuació i necessitem ampliar la base de persones convençudes, ens cal més unitat que mai i el convenciment de que aquesta unió és útil.

Des de Volem. Sobiranistes d’esquerra afirmen la bondat d’aquesta unitat. Així ho s’expressa amb claredat en el manifest fundacional del nostre grup:  VOLEM vol ser un instrument per promoure la unitat política i social a Catalunya. Ara més que mai cal reforçar l’esperit unitari entre els líders polítics i les formacions polítiques i socials per tal de mantenir viva la principal força de Catalunya: la unitat cívica i la unitat política. Junts som imparables.”. Confio que Artur Mas i Oriol Junqueras parlin i trobin la manera de refer la unitat tan necessària. Ara és el moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada