divendres, 26 de desembre de 2014

Un Nadal diferent

Fa uns quants anys vaig escriure aquest text. Avui, repassant-lo el trobo plenament vigent i per això vull tornar-lo a compartir.

El meu Nadal són records càlids. El primer pessebre omplia quasi tota una habitació. No tenia arbre. Només unes figures de fang i uns reis que cada dia es movien cap a la cova de suro. Nadal és record de trobada i reunió familiar. Cada any era diferent perquè Nadal té molts rostres. Nadal són ganes de compartir la joia amb els més propers i aquells que no tenen més companyia que la soledat. Nadal és la imatge de la il·lusió dels meus fills fent el caga tió. En la seva mirada hi havia la meva esperança. Nadal també és el record intens dels absents. Cada anys masses. És aquest punt de melancolia que la Nadal porta, mentre ens crida a seguir endavant.

Nadal és contemplació del misteri de la salvació. La vinguda de Déu encarnat en Jesús. Gest d’amor i de compromís amb la sort de la humanitat. Ningú en queda exclòs. Nadal és un gran temps litúrgic viscut amb intensitat per una Advent que poc a poc introdueix en el misteri de la festa. I després, la missa del Gall. Moment emotiu per celebrar la Paraula de forma pausada i sua. El dia de Nadal és llum radiant que il·lumina tota foscor. També és el dia en que l’olor de la sopa i el flaire del pollastre rostit es barregen amb les nadales que acompanyen el matí. És el dia de les neules, els torrons i el cava. Dia de festa i joia a desdir. Nadal es esperança de retrobar-nos i de creure que cadascú pot fer que cada dia sigui una mica Nadal.

Ara, sentiment i raó s’abracen. Enyoro el Nadal de la infantessa, el Nadal d’abans, però cal viure el Nadal d’avui. Quan el temps corre com les llebres la mirada al passat pot ser complaent però també paralitzadora. Cal seguir mirant al camí que queda per recórrer. Per això estimo el temps de Nadal perquè permet conjugar passat, present i futur. És a dir, memòria i esperança. Per això no m’agrada el Nadal descafeïnat del temps d’hivern. No m’agrada el Nadal del consum i de la banalitat. No m’agrada el Nadal dels laïcistes i sí el Nadal dels laics. M’’agrada el Nadal que permet compartir els valors dels creients amb la humanitat que té ganes de viure valors humanitzadors. Crec que la humanitat pot viure el Nadal dels creients amb respecte i amb reconeixement de la vigència dels valors humans del Nadal cristià.


Reivindico el Nadal cristià. El Nadal celebrat amb humilitat i amb l’esperança dels que tot ho esperen. És el Nadal del silenci de Betlem. El Nadal té rostre de compassió. És un acte generós d’amor i d’assumir la sort dels demés. Déu esdevé humà i habita entre nosaltres. El Nadal es viu en el silenci de la contemplació i amb l’escalf de la proximitat. El meu Nadal és el Nadal de sentir-me en comunió amb la tradició cristiana i humana que fa lliures a les persones. Es el Nadal del silenci trancat pel cant dels àngels. És el Nadal que recrea de nou que avui ens ha nascut el Salvador, que és el Messies el Senyor. Bon Nadal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada