El pessebre en un racó de la botiga

Estem immersos en el temps del Nadal i encadenant festes arribarem a Reis, sense adonar-nos. Per entremig hi haurà el canvi d’any com gran esdeveniment màgic. Són dies de festa i bullici, de xerinola i bullanga. La pressió consumista ho inunda tot i les tradicions genuïnes sucumbeixen cansades sota l’uniformisme comercial. Les associacions de comerciants volen fer l’agost al desembre com sigui. Les portes de les botigues s’omplen de Pares Noels i dintre de pocs dies d’algun patge reial reclamarà l’atenció dels menuts. A les cantonades dels carrers plens de gent abunden avets guarnits i plens de llumetes;, pot ser en alguna botiga podem trobar que un discret pessebre omple un racó de l’aparador. Els centres comercials de les ciutats i els grans espais comercials actuen d’imants per atraure compradors. El consumisme extrem s’ha apoderat d’aquestes festes.

Tinc la sensació que el sentit del Nadal s’esvaeix sota la pujança del tot si val per vendre més. Les garlandes dels carrers són impersonals, estandarditzades,  tan serveixen per il·luminar les festes de Nadal com per celebrar Carnestoltes o la Festa Major. Figures geomètriques, paraules que evoquen mots festius i altres formes, cobreixen els carrers principals de la meva ciutat. Alegreu-vos, semblem anunciar els llums de baix consum, ara toca està contents per que són les festes d’hivern. Probablement aquesta serà la denominació que acabarà imposant-se, més d’hora que tard, en els calendaris. El Nadal cristià serà un record eteri que el mantindran quatre nostrats, mentre la majoria de ciutadans aniran a celebrar aquestes festes massivament a qualsevol restaurant, balneari, spa o centre comercial.

¿Què quedarà del Nadal cristià o de la tradició cultural nadalenca?. No ho sé. Si seguim per aquest camí feina tindran els pares per explicar el significat dels Mags d’Orient, en el cas que el dia 6 de gener sigui encara festiu i no s’imposi la idea de deixar les joguines sota l’arbre l’avet del menjador, per allò que els nens tinguin més dies per jugar-hi. Però estic convençut que mentre la humanitat segueixi existint, algunes persones s’aplegaran el 24 de desembre al vespre per commemorar que Déu s’encarnà en un infant que nasqué pobre per ser la Llum del món..