dimarts, 30 de desembre de 2014

Les religions no han mort, Déu tampoc

Bona part dels filòsofs de la Modernitat i forcés dels nous filòsofs de la postmodernitat estaven ben convençuts que la raó moderna desplaçaria les religions a l’àmbit privat i el progrés demostraria que eren socialment irrellevants. Durant uns anys els fets semblaven donar la raó aquest auguri sobre el fet religiós. La religió s’havia tornat en un assumpte privat dels individus. Alguns d’aquests pensadors pronosticaven que la raó havia barrat definitivament el pas a les propostes messiàniques i havia alliberat a la humanitat d’aquelles tradicions del pensament, entre elles les religioses, influïdes per visions salvífiques


No obstant, les dades sociològiques actuals aporten evidències que contradiuen els postulats de la fi de les religions. Ni s’ha donat la pretesa fi de la Modernitat, ni han desaparegut el fet religiós i les seves manifestacions. Tot el contrari: hi ha un ressorgiment del fet religiós, les seves expressions tornen a estar presents en mig de l’espai públic. La religió segueix viva i continua essent un potent element dinamitzador dels individus; proporciona sentit i símbols que aporten significat a la vida; actua de motor social, intervé en la cohesió de la societat; aporta vivències personals; està present en molts dels conflictes que afecten la humanitat, i, en algunes ocasions sota les habilitats manipuladores, proporciona bons rèdits polítics. En totes aquestes manifestacions es troba present una recerca atenta de Déu, encara que els camins per arribar-hi són plurals i diversos. Les religions no han mort, Déu tampoc. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada