dimecres, 24 de desembre de 2014

Santa Nit de Nadal



Avui, la Nit Santa de Nadal tots els cristians commemorem la vinguda de la Llum que ens ha d’il·luminar en la fosca. Totes la litúrgia ens convida a contemplar joiosament l’encarnació de Déu en un petit infant que la tradició fa néixer en una humil establia al costat dels seus pares acompanyat de l’escalf fels animals. Les antífones dels salms de Laudes d’avui i les primeres Vespres de demà condensen la joia exultant del dia de Nadal. A Laudes es recita “Tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no seràs la més petita, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”. En el següent salm l’antifona diu així “Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats” i el darrer salm s’introdueix amb “Demà serà el dia de la vostra salvació, diu el Senyor”.

La salmòdia ens prepara per rumiar la força del text d’Isaïes sobre la soca de Jesè. Quants cops hem sentit aquest text d’Isaïes, que avui, de forma resumida s’escolta a Laudes. Ara, s’escau llegir-lo sencer. “Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; esperit que li inspiri com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat. El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l'óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l'infant de llet jugarà vora el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l'aigua cobreix la conca del mar. Aquell dia, el rebrot de Jessè s'alçarà com a bandera entre els pobles; les nacions li demanaran consell, i el lloc on habitarà serà gloriós (Is 11,1-10)

Aquest text convida a esperar allò que ningú sembla poder esperar, la possibilitat de vèncer aquelles contradiccions que semblen condemnar-nos a instal·lar-nos en el pessimisme dels antagonismes. Però no és així. El rebrot de Jessé ens porta al límit la certesa de la hipòtesi. Allí, on tot semblava impossible, Jesús ens reconcilia amb la vida malgrat la duresa de la mort, de les morts que anul·len les esperances. Confiats escoltem la crida de les antífones de les primeres Vespres. “El Rei de la pau ha estat glorificat, tota la terra desitja veure’l”. Creiem amb Déu encarnat és fort i poderós, que “envia ordres a la terra, la seva paraula no es detura”i Betlem ha hi ha la gran notícia que ens fa cridar Al·leluiael Verb excels, engendrat pel Pare abans de tots els temps, avui s’ha abaixat i s’ha fet home per nosaltres”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada