dissabte, 27 de desembre de 2014

Nou lideratge i unitat del catalanisme polític

Dóna la impressió que el catalanisme polític, després de pensar durant molts anys que podia canviar Espanya en benefici dels seus interessos, ha arribat a la conclusió que això és una fita impossible. En els darrers anys, el poder polític dominant en les estructures de l’estat ha anat barrant totes les vies de col·laboració entre Catalunya i Espanya. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de l’any 2010 culminà la divergència d’interessos entre el catalanisme i els seus possibles espanyols. A partir d’aquells moment el catalanisme proposà un nou objectiu polític molt més ambiciós que l’anterior: separar Catalunya d’Espanya.


La marxa de Catalunya d’Espanya, el que es coneix com independència, ha esdevingut la única resposta possible per defensar els múltiples interessos dels diversos sectors del catalanisme polític. Si anys enrere, l’alta burgesia catalana havia assumit el lideratge del catalanisme polític, tal com passà l’any 1914 amb la Mancomunitat de Municipis, avui el nou lideratge del catalanisme comporta la unió d’interessos de les classes mitges amb un sector de la classe treballadora. Aquest fenomen nou porta associat un major pes de la societat civil en la direcció d’aquest procés cap la independència. L’èxit de la marxa de Catalunya d’Espanya s’associa a l’enfortiment de la unitat política dels catalans més enllà dels acords que puguin establir els partits polítics. Aquesta doble dimensió: nou lideratge i unitat són els trets distintius de l’actual catalanisme polític. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada