diumenge, 14 de desembre de 2014

Nou paper social dels centres de culte

La realitat social dels darrers temps ha introduït diverses dinàmiques que han transformat el significat social dels centres de culte. Aquests, han de deixat de ser uns simples contenidors d’activitats cultuals. Entorn de molts centres de culte han aparegut moltes activitats no estrictament pròpies de les activitats cultuals. Això es suma al fet de que la secularització de les societats i la individualització de les creences en la majoria de les societats occidentals està conduint a considerar les religions com reserves culturals del patrimoni material i simbòlic. És el fenomen de la culturització de les religions.

La pràctica d’algunes confessions religioses, de manera especial la catòlica, ha incorporat entorn als centres de culte una sèrie d’activitats socials i culturals que han ampliat la consideració funcional d’aquests equipaments. Bàsicament, l’equipament que té la consideració de lloc de culte pot portar associat altres equipament on es desenvolupen activitats de caire social i cultural. Com tampoc és estrany que, en alguns casos, siguin els propis centres de culte que assumeixen algunes d’aquestes funcions.

Aquest fenomen també es manifesta en altres confessions religioses. La majoria d’elles entorn dels centres de culte es desenvolupen activitats solidàries amb les persones que pateixen els efectes de la crisi econòmica. En altres ocasions, els mateixos locals dels centres de culte esdevenen àmbits d’activitats culturals on s’aporten significants d’identitat als feligresos. Això és especialment rellevant amb religions fortament vinculades a col·lectius que han vingut a Barcelona amb els processos migratoris, tal com passa amb els musulmans, sikhs, hinduistes i algunes famílies evangèliques. L’anàlisi de la realitat de les religions a Europa mostra que les mesquites no només expressen la realitat d’una comunitat de fe, la musulmana, sinó que també manifesten els aspectes culturals de l’evolució de l’Islam en el context cultural europeu. Això s’evidencia, tant en la manera com els dirigents de les comunitats musulmans comuniquen l’Islam com perquè les pròpies mesquites esdevenen ofertes culturals relacionades amb l’àmplia cultura musulmana.

La comprensió de la dimensió cultural de les religions introdueix un interessant reflexió que no es pot obviar per la seva transcendència. Els poders públics, pels principis constitucionals, han de considerar per igual a totes les religions, però a la pràctica, cada una ha és diferent en relació al seu impacte en la tradició cultural. Aquesta igualtat des de la diferencia introdueix una perspectiva particular alhora d’abordar la manera que tenen les Administracions Públiques amb les diferents comunitats de fe. El principi d’igualtat que presideix les relacions de les institucions públiques amb les confessions religioses no es contradictori amb el reconeixement d’unes diferències alhora d’avaluar l’impacte de cada una de les religions en el patrimoni cultural i simbòlic de la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada